L'immens Fdez. Díaz

La peça que faltava ha completat el gran trencaclosques dels albellons de l'Estat. Al darrere de totes les maniobres perpetrades contra l'independentisme sempre hi ha hagut el ministre d'Interior. I la seva policia, parapolicia i protopolicia. Perquè ell, sense logística, no és res. Ara els juristes que van aparèixer fotografiats a La Razón també l'acusen. Amb raó. La certesa demana altres reflexions, però. Per exemple, que això es fa des de la més absoluta impunitat. Com que Jorge Fernández Díaz es pensa que l'assisteix la raó divina, la sacra unitat de l'imperi, en la lluita del bé contra el mal tot s'hi val. No n'ha de donar explicacions. I si en dóna, és per constatar que no entén com els rebels es queixen. No són separatistes? Doncs, encara els passa poc. Per això els tribunals han de castigar els culpables d'haver perpetrat una consulta democràtica i per això la policia ha d'entrar al diari Público sense ordre judicial. Una bona part dels espanyols diuen amén. I el voten. Encara una altra: Fernández Díaz no és res sense Mariano Rajoy. És ell qui l'atia i qui el defensa amb la bandera. La bandera del PP, que és la d'Espanya. La responsabilitat puja més amunt, perquè la cadena jeràrquica és inapel·lable. En tot aquest disbarat hi ha hagut una bona notícia. Fernández Díaz no podrà repetir perquè la majoria precària del PP obliga Rajoy a buscar complicitats. El seu àngel castigador s'ha fet incòmode i prescindible. El nou ministre d'Interior serà, doncs, Daniel de Alfonso. Visca!