L'única sortida: la independència!

L'Estat espanyol cada vegada ens està escanyant més. La situació social, econòmica i política només ens deixa una porta oberta: la independència.

A l'allau immigratòria, que de moment no ha comportat un conflicte social (a causa del caràcter tolerant dels catalans), ara cal afegir-hi unes taxes d'atur que estan arribant al límit del que pot suportar un país. I això sí que amenaça de provocar un conflicte social greu. La manca de recursos aportats per l'Estat, lluny de solucionar-se, cada vegada és més greu. Quan tarda un camió o un tren a recórrer tot l'arc mediterrani, una de les rutes més transitades de tot l'Estat espanyol, i quants diners de peatge costa? Malgrat les moltes promeses fetes, les infraestructures de Catalunya són la riota pública. Mentre que a les Castelles tenen autovies gratuïtes a manta, aquí es fan a la velocitat de dos quilòmetres per any. Això comptant que d'aquí a poc tornin a reprendre les obres (un altre cop aturades, suposadament per manca de pressupost) de l'autovia presa de pèl mal anomenada Del Nordeste, que ha d'anar de Girona fins a Tordera i que de moment solament arriba a Franciac. Per això no és estrany que els ciutadans, ja que els polítics no mouen fitxa, es moguin pel seu compte i que les iniciatives populars com les d'Arenys de Munt prosperin i es multipliquin. Si els nostres polítics no són capaços d'enfrontar-se a l'Estat espanyol i només saben pidolar en lloc d'exigir allò que és nostre, som els ciutadans, els que hem de prendre el govern del país. I ningú dins d'una Europa democràtica no serà capaç d'aturar una consulta popular per reclamar que Catalunya sigui un país sobirà i lliure. Si els espanyols no ens volen dins la seva Espanya, o només ens hi volen per aprofitar-se dels nostres diners i sotmetre'ns segons els seus interessos i les seves lleis, potser ja és hora de separar-nos-en.

Tant de bo que els partits polítics hagin après la lliçó d'Arenys i s'hagin adonat de la força que té la ciutadania. Quan una nau va sense rumb, algú sense por ha d'agafar el timó, encara que sigui provisionalment. Esperem que tots els partits polítics catalans deixin de banda els seus interessos partidistes i es posin d'acord per salvar la nau i fer que arribi tan ràpidament com sigui possible a la destinació desitjada per la majoria dels catalans: la independència. El poble ja ha perdut la por d'actuar; ara només cal que també la perdin els polítics.