De set en set
L'humor anglès
A Catalunya hi havia manifestacions megamultitudinàries a favor d'un referèndum i, a Escòcia, una majoria parlamentària que en va demanar un a Londres, però a Anglaterra no hi va haver ni manifestacions ni una majoria parlamentària que volien el Brexit. I ara que el tenen –gràcies a una promesa electoral estratègica del Sr. Cameron– a més de les conseqüències devastadores de caire econòmic n'hi ha una altra del tot previsible: la pitjor demostració de xenofòbia i racisme des dels anys setanta. Treballadors polonesos i romanesos, sobretot –però també europeus d'altres països, des d'Alemanya fins a Finlàndia (parlo de casos documentats)– han estat insultats al lloc de treball o bé se'ls ofereixen maletes de franc (oh, aquell humor anglès!) o bé les seves botigues són cobertes de pintades xenòfobes (l'ambaixada polonesa ha fet una queixa formal). És més, els nens de països de la UE estan sent assetjats a l'escola i fins i tot als anglesos amb cognoms eslaus els estan dient que han de marxar del país. Encara més il·lògic és el fet que els anglesos negres i asiàtics de quarta o cinquena generació estan sent agredits i humiliats amb una freqüència inusual (els escupen, els xisclen “fora!, fora!, fora!”, i alguns han estat hospitalitzats). Mentrestant, l'assassí de la diputada pro europea Jo Cox deu estar celebrant tot plegat entre glop i glop de prosecco, l'escumós italià que continua estant de moda a Anglaterra. Ara com ara: segur que ja se n'està buscant un equivalent indígena.