De bac en bac

Els déus han albardat l'independentisme català amb la pedra de Sísif. Quan està a punt de fer el cim, deixa anar la pedra, que cau rodant una altra vegada al punt de partida. La pedra es diu referèndum. És clar que caldrà fer-lo. No hi ha manera humana de convèncer els sacerdots internacionals si no és votant. Però cal forçar una votació creïble i solvent. L'independentisme polític català va convocar una consulta –de fireta, en diuen alguns, però tot és fira–. La consulta es va fer i només va servir per tornar a baix i mamprendre la pujada amb un plebiscit electoral. Aconseguit el resultat i amb el cim a tocar, el full de ruta ha tornat a rodar i ara cal pujar una altra volta amb un nou referèndum a l'esquena. No se sap ben bé si Sísif és masoquista o si és idiota. Aquest nou referèndum seria vinculant si el compartís la tropa del no. De què serveix una nova consulta si no l'accepten l'esquadra de Colau, Podemos i Iniciativa, que volen un pacte amb l'Estat? De què serveix si el rebutja el PSC, que vol lligar-lo a una reforma constitucional impossible? De què serveix si el PP i Ciutadans la combaten amb l'Estat al costat? L'única manera de fixar la pedra al cim seria fer un pas ferm cap a la desconnexió, aprovar les tres lleis que la permetrien, proclamar la voluntat de ser lliures pressionant Madrid a través de Brussel·les i Washington. L'única manera de fixar la pedra dalt seria mostrar una voluntat ferma i decidida de no tornar a baixar. Però ara baixem a buscar-ne una altra...