Trenquem les cadenes

Una de les millors interpretacions del que va passar diumenge a les eleccions espanyoles me la va donar un bon amic, no independentista, però absolutament convençut que no hi ha res a fer amb Espanya. “Per entendre la nova victòria de Rajoy després de tots els afers de corrupció, de les mentides i de les converses conspiratives de Fernández Díaz que, en un país democràtic, serien un escàndol farcit de destitucions i investigacions judicials, només cal pensar en el Vivan las cadenas amb què els espanyols van rebre Ferran VII.” Ferran VII va ser un rei estimat pels espanyols que van esperar que tornés del desterrament a què l'havia sotmès Napoleó. Quan va recuperar la corona espanyola es va convertir en un absolutista, flagell de liberals, i quan va anunciar que ignorava la Constitució de Cadis de 1812 els seus partidaris no només el van rebre al crit de Vivan las cadenas, sinó que li van desenganxar els cavalls del seu carruatge i el van substituir per homes que el van passejar per la Villa y Corte. Els espanyols que van votar Rajoy van demostrar que el volien tot i el que havia passat en aquest quatre anys de majoria absoluta i els sis mesos de govern en funcions. Han reafirmat Rajoy i el que els espera a l'Estat està molt en consonància amb el lamentable discurs que l'encara president en funcions va fer als seus partidaris. Ha quedat clar que donar canya als catalans, bloquejar com sigui la voluntat d'independència de Catalunya, té tots el premis per a una majoria de ciutadans de l'Estat. Quin és doncs el camí? El president Puigdemont el va explicant des del primer dia: anar passant, en diu. Ara, en espera de la moció de confiança, tornaran les pors i les incerteses i tot el que vulguin. Les clavegueres són alguna cosa més que les converses entre Fernández Díaz i el destituït cap de l'OAC i continuen actives. Però el camí està clar: deixem-nos de pors i trenquem les cadenes que alguns tant semblen estimar.