Tribuna
La llera del Baix Besòs
No fa gaire que el darrer tram del riu Besòs era una claveguera a cel obert. El riu no és gaire llarg però, als anys de la industrialització, reuní a la riba una nombrosa quantitat d'empreses, de component divers però en el conjunt de gran poder contaminant. Durant setanta anys del segle vintè, les aigües fluvials anaren perdent el propi caràcter d'ús agrícola per a convertir-se en receptores de les incontrolades deixalles industrials que, sense consciència de delicte ecològic, descarregaven el verinós contingut a la bassa mediterrània.
Al bell mig de la zona més densament poblada de Catalunya, la putrefacta olor de les aigües contaminades interpel·là els ajuntaments democràtics, que es plantejaren ben aviat la recuperació d'un espai que podia ser la columna vertebral del Barcelonès Nord. Les xemeneies de la tèrmica (“les tres maries”) marcaven l'aiguabarreig del riu amb el mar i el punt on calia fer arribar l'aigua cada vegada més neta. S'implantaren les primeres depuradores i es reglamentà sobre els residus contaminants. S'invertia l'ordre i s'apuntava el salvament.
Es creà el Consorci per la Defensa de la Conca i, conscients que la riba podia esdevenir un gran espai de lleure, s'aprovà el primer projecte de recuperació ambiental, als anys noranta, millorant la depuradora de Montcada, que reforçà les zones humides. L'any 2000 s'inaugurava el primer tram del parc fluvial, compartit per Montcada i Santa Coloma, ampliat quatre anys després fins a Sant Adrià. I darrerament fins a la desembocadura. Per demés, les aigües netes del riu han contribuït a recuperar la fauna, amb més de dues-centes espècies d'ocells i peixos i amfibis ben aclimatats. Ara el consorci ha emprès una nova volada, quan Badalona s'hi ha adherit, junt a Barcelona, Santa Coloma, Montcada i Sant Adrià, i s'ha configurat un magnífic corredor verd que convida al gaudi de ciclistes, corredors i caminants. Circuits ambientals promocionen el coneixement del medi.
Amb tot, res no seria prou complert si no es tingués en compte un fet social que incomoda. És a l'eix del Baix Besòs on es concentren les bosses humanes més necessitades. I és en la confluència de Barcelona i Sant Adrià on cal actuar amb contundència. La Catalana i La Mina reclamen un ajut especial. Mentrestant, l'alcaldessa Ada Colau, anuncia un ambiciós pla de barris que considerarà l'acció sobre quinze barris barcelonins, comissionant a Oriol Nel·lo per tirar-ho endavant. Ara, de les accions futures, es decideix començar aquest projecte pels barris de Trinitat Nova, Bon Pastor i Besòs Maresme, tots tres en la zona del Baix Besòs.
El Baix Besòs és una realitat present i té força futur. Els cinc ajuntaments del consorci potser anuncien, sense saber-ho, un possible govern metropolità.