Oriola

El conseller d'Educació i Cultura de la Generalitat valenciana, Vicent Marzà, va anunciar fa unes setmanes que tenia la intenció d'acabar amb la discriminació que pateixen les comarques tradicionalment castellanoparlants del País Valencià pel que fa a l'ensenyament del català. I va anunciar que el seu departament proposarà la introducció regular del català com a assignatura en l'ensenyament, també en aquestes comarques.

El PP, que està a la que salta, ha convertit això en una campanya “contra la imposició del valencià” que faria riure si no fos que fa plorar. S'han concentrat sobretot en les comarques castellanoparlants on pretenien agitar el fantasma de la valencianització “forçosa” per rascar algun vot.

Però a l'Ajuntament d'Oriola la seua campanya es va capgirar del tot quan Karlos Benabé, regidor de Canviem Oriola, va decidir que havia arribat el moment de parlar en català en el ple municipal, cosa que no devia passar fa segles. En efecte, va prendre la paraula i va fer un discurs realment emotiu en defensa de la llengua catalana i de l'ús de les llengües com a ponts, com a punts de connexió.

Darrerament arriben molt bones notícies al respecte des d'Oriola. En l'extrem sud del País Valencià la llengua es va extingir al segle XVI pel repoblament murcià però ara reapareix amb una vitalitat sorprenent. Els darrers anys, sobretot, hi ha hagut iniciatives ben simbòliques que han iniciat un retorn encara molt incipient però prometedor. L'aula de conversa en català de la biblioteca local, la publicació de llibres en català o la web per part del govern local, les classes de català a les escoles de la població i ara, finalment, aquest primer discurs davant el plenari municipal.

M'expliquen que els darrers anys moltes parelles joves de les comarques veïnes valencianoparlants s'han establert a Oriola i estan canviant el paisatge lingüístic de la ciutat. No és que tothom parle català, però és molt més fàcil sentir-lo pel carrer del que ho era fa pocs anys. Una recuperació, en definitiva, que il·lusiona.