Keep calm
RUI, DUI o FISTRO
Aquesta setmana un grup de gent molt diversa, però sobretot majoritàriament jove i identificada amb un independentisme de línia recta, sense giragonses, ha promogut un manifest que demana que, després de l'aprovació al Parlament de la llei de transitorietat jurídica prevista en el full de ruta del govern, es convoqui un referèndum unilateral d'independència. La convocatòria d'aquest referèndum ja seria un veritable trencament amb un estat que, evidentment, no l'acceptaria de bon grat i, alhora, aquest pas endavant es faria amb l'empara de la legitimitat de la radicalitat democràtica. A diferència del 9-N, que va tenir molt de pantomima simbòlica per estalviar-se un mal tràngol pensant, ingènuament, que la justícia espanyola era independent i que es cenyiria estrictament als límits de la llei, aquest cop es tractaria de posar les institucions del país al servei d'aquest acte de sobirania i no d'amagar-se rere voluntaris, associacions i ajuntaments. Com que em sembla una bona idea, he donat suport al manifest. Ara bé, voldria afegir-hi que sigui RUI, sigui DUI o sigui FISTRO, per dir alguna bajanada, el més important serà que hi hagi una mobilització popular massiva per tal de donar suport a les institucions en el moment transcendent de la desconnexió. Amb un gruix significatiu de la ciutadania disposat a pagar algun preu, la independència es podria proclamar ara mateix. Si això no existeix ja es poden fer tantes lleis com es vulgui i estudiar tantes fórmules com siguem capaços d'imaginar, que no servirà de res. Del 9-N ençà s'ha perdut molt temps en lluites per l'hegemonia dins l'independentisme, ja fos intentant absorbir rivals, procurant controlar i adormir entitats de la societat civil o provant d'enlluernar amb sigles noves a cada contesa electoral. El combat crucial és de dins cap a fora, convencent indecisos i mantenint el tremp dels convençuts. Tot moviment que no vagi en aquesta línia no és només estèril, sinó profundament irresponsable.