Auxili

Estaria més que bé que un nou llibre testimonial –Trenes tallades (Edicions del Cal·lígraf, 2016) de la Roser Rosés (Barcelona, 1926) una dels 3.000 nenes i nens que van ser evacuades a l'URSS durant la Guerra Civil– no caigués en l'oblit com sol passar amb tants llibres semblants, sobretot si l'editorial és petita i l'autora, poc coneguda. Enviada a una colònia moscovita, la Rosés va haver de fugir de la invasió alemanya cap a un poble de l'interior on va acabar passant gana i menjant gats i mirant com els companys morien. Acabada la guerra, un oncle seu la va reclamar des de Mèxic DF, cap on va anar via Baltimore amb nou joves més (Julià Guillamon els menciona al seu llibre Un dia revolt) fins que va tornar a Catalunya –i a sentir-se catalana– el 1947. El llibre va farcit de detalls reveladors que els historiadors no poden conèixer sinó a través de les víctimes de la mateixa història: les tensions familiars enormes causades per tants daltabaixos; els contactes tangencials amb personatges històrics (com ara Joan Comorera) i amb personatges curiosos (un dels professors de l'autora va ser enviat a Espanya com a espia soviètic però va acabar delatant un munt de comunistes espanyols a les autoritats feixistes); el masclisme sufocant del franquisme; i el fet que ella va haver de mantenir un silenci total sobre el seu passat rus sota la dictadura, cosa que la va afectar tant que no es va veure amb cor d'escriure aquest document tan captivador com colpidor fins fa quatre dies.