L'Europa d'avui: declivi o nova oportunitat?

Contemplant l'Europa d'avui a la llum dels ensenyaments de Sant Benet de Núrsia (segle VI), guia espiritual de monjos i un dels patrons del nostre continent, m'adono que Europa ha fet moltes coses bones a favor de la dignitat de les persones, de la pau, de la cultura... Però també és cert que ha fet mal i ha comès iniquitats, sobretot amb guerres internes, amb el drama dels refugiats que no troben acolliment i són deixats en camps de concentració on malviuen o bé són deportats, i també amb la xenofòbia creixent, atiada per interessos egoistes, com s'està veient en tants països.

Veient, a més, la crisi d'identitat i de sentit que viu la nostra Europa i com creix l'individualisme dels estats i de les persones; veient com en molta gent manquen els valors altruistes i es tanca a la realitat transcendent de la persona humana, etcètera, m'adono que tenim el perill que Europa es marceixi “d'ella mateixa fatigada d'una llarga vellúria”, tal com deia Sant Benet a propòsit de la ciutat de Roma, capital aleshores d'un imperi en declivi (cf. Gregori el Gran, Diàlegs II, 15, 3). Cal, doncs, que tots, no només els polítics i els responsables dels governs, juntament amb els líders europeus, cadascú des del seu lloc, treballem per superar la crisi actual i convertim aquesta època nostra en un temps de renovació del projecte europeu. Ha de ser un projecte a favor de les persones que hi viuen, obert als qui truquen a les seves portes, solidari per ajudar la pau i la justícia en el món de manera que es treballi perquè la gent no hagi d'emigrar dels seus països perquè ja hi trobin tot allò necessari per a una vida digna. Un projecte europeu respectuós de la dimensió transcendent de la persona humana. No ha de ser, doncs, un projecte purament econòmic on imperi l'interès pel guany per damunt del bé de les persones.

Un diagnòstic ben lúcid sobre la situació europea el va fer el papa Francesc el mes de maig passat en rebre el premi Carlemany, partint d'una visió semblant al diagnòstic esmentat de Sant Benet sobre Roma: “Europa –diu el papa– s'ha atrinxerat en comptes de promoure els valors humanistes. Fa la impressió d'estar cansada i envellida, d'estar en declivi, d'haver perdut la capacitat de ser efectiva enfront dels problemes... Els grans ideals han perdut atractiu.” Davant d'aquest perill de marcir-se que té Europa, el papa invita a reaccionar. “En lloc de replegar-se –diu–, Europa ha de recuperar la seva identitat; una identitat essencialment dinàmica i multicultural. Cal el coratge de renovar el projecte europeu”. I, al final, Francesc expressà un somni: “Somnio una Europa jove, capaç de ser encara mare perquè respecta la vida, somnio una Europa que es fa càrrec dels nens, que socorre els pobres i els qui busquen refugi; una Europa que escolta i valora els malalts; una Europa en què ser immigrant no sigui un delicte sinó una invitació a un major compromís amb la dignitat de l'ésser humà; una Europa de la qual no es pugui dir que el seu compromís amb els drets humans ha sigut la seva darrera utopia” (Discurs del 6 de maig del 2016).

També la nostra societat catalana, en aquest moment tan singular que viu, té coses a revisar si vol continuar essent un poble dinàmic i fidel als ideals que l'han configurat: les tensions a causa de la diversitat de pensament o d'opcions polítiques, si es viuen des del respecte a les persones i als principis democràtics, són positives; però sovint hi ha massa agressivitat i desqualificació de l'altre; el qui és legítimament diferent en la manera de pensar, amb facilitat pot passar a ser enemic. I això dificulta el diàleg serè sobre els problemes, com ara el de la immigració, els de la marginació i la pobresa tan presents a casa nostra. D'altra banda, de vegades sembla que es voldria imposar des de certs ambients un pensament uniformador, o també deixar sense carta de ciutadania les creences religioses, teòricament admeses en l'àmbit privat, però periòdicament ridiculitzades, particularment les d'àmbit cristià, contra el dret al respecte a les persones i a les seves conviccions. Uns altres fenòmens que denoten una crisi ètica seriosa són les males pràctiques i la corrupció detectada en massa àmbits; a més de mostrar l'egoisme d'alguns, això crea una sensació de desconfiança que va minant la vida de la societat. Són només unes pinzellades sobre alguns aspectes que hauríem de superar. Sant Benet, en canvi, ens ensenya a no buscar els interessos particulars –individuals, familiars, d'empresa o de partit– per damunt del bé comú; efectivament, en la seva Regla diu: “Que ningú no busqui allò que li sembla útil per a ell, sinó més aviat el que ho sigui per als altres” i “que s'avancin a honorar-se els uns als altres” (RB 72, 4.7).