Circ Màxim

Circ Màxim. 16 de juliol del 2016. Més de 2.000 anys després, al principal estadi on es feien les carreres de quadrigues de l'antiga Roma, aquell imperi que encara explica Europa, conjuntament amb l'herència d'Atenes i Jerusalem, hi actua Bruce Springsteen, un dels referents del show business del nou imperi. Tot un símbol. De l'Imperi Romà a l'imperialisme nord-americà. Tots dos al divan del psiquiatre. Roma és La grande bellezza, la pel·lícula de Paolo Sorrentino en què el seu protagonista, Jep Gambardella, personifica l'Europa decadent que, sobre les cendres del que va ser, pretén viure encara com si el món no hagués canviat. Però el món ha canviat. I no només per la multinacional del terror que és l'islamofeixisme. I no només per la crisi financera. Aquesta Europa que corre el risc de ser un parc temàtic ple de turistes, no troba el seu lloc en el món perquè segueix en el seu narcisisme quan l'accés a l'economia de mercat i a la força laboral de milions de persones han decantat el centre de gravetat econòmic cap a Àsia, on sí que els fills viuen millor que els pares. El món ha canviat per la revolució tecnològica i la robotització, davant la qual Europa no ha sabut reaccionar. Ho tenen millor els americans, però tampoc la pàtria de Springsteen, que va fer campanya per Barack Obama, passa per un bon moment. El xoc dels tirotejos de Dallas i Baton Rouge coincideix amb un Donald Trump a punt de ser nominat a la convenció republicana, el partit de Lincoln, penúltim pas per a un assalt a la Casa Blanca amb un discurs racista i xenòfob, explicat pels mateixos motius que els populismes a Europa. El 1980, Europa i EUA encara produïen dues terceres parts del PIB de la Terra. El centre de gravetat de l'economia era a l'Atlàntic. Ara és a Àsia. I va cap a la Xina. I la resposta no és la por a l'immigrant i a la globalització, sinó l'adaptació. I la UE ha d'entendre que ha de ser amb més democràcia, menys burocràcia i més innovació, i no amb oligopolis i sous de misèria.