Moviments velats

L'actualitat política ofereix cada dia allipebre a discreció. Hi ha tants punts cap a on mirar, que l'estrabisme s'escamparà entre les noves generacions. Ara és Madrid la ciutat de l'alegria on passa de tot i no acaba de passar res. Però a Barcelona hi ha moviments tel·lúrics que deixen senyals ben visibles. Junts pel Sí i la CUP estan intentant acabar la legislatura sense prendre mal. Carles Puigdemont, per tant, ha de guanyar la qüestió de confiança que ell mateix es va imposar quan el govern va perdre el debat pressupostari. Però no n'hi ha prou guanyant-la. Ni de bon tros. Si només fos això, tot ja s'hauria encarrilat, perquè la CUP ja ha anunciat que li donaran el suport que demana. Si Puigdemont la supera, però l'endemà el Parlament rebutja els pressupostos del 2017, la confiança no haurà servit de res. Com diuen els qui encara parlen com s'hauria de parlar, ací tot el món és molt honrat però la manta no apareix. La negociació entre Junts pel Sí i la CUP, doncs, ha de ser amb una intenció triple. En primer lloc, assegurar-se la continuïtat del president de la Generalitat; després, pactar uns pressupostos que permetin superar els 18 mesos acordats amb solvència, i, finalment, arribar al consens en un punt determinant: com arribar al final de legislatura reforçant el procés sobiranista. Alguns moviments, com ara l'acord en la comissió del procés constituent, indiquen que tot va bé. Però no se sap mai. Corrosius? Senyora, nosaltres contra nosaltres som àcid clorhídric!