Els llibres i el temps

Arran d'una mudança de domicili, fa dues setmanes que estic desempaquetant els meus llibres. És una feina incitant i perillosa, a parts iguals. I també un sever exercici d'introspecció. Com que em mudo a un lloc més petit, he de decidir quins llibres descarto. Vargas Llosa ha explicat que té una biblioteca de 3.000 llibres. Ni un de més. I que si un nou llibre no pot desplaçar per qualitat algun d'aquests 3.000 volums que configuren el seu cànon particular, és regalat. Em costa desfer-me d'aquells llibres que, si bé no han aguantat el pas del temps, per a mi van ser molt importants durant una època. Reordenar la teva biblioteca també comporta moments inundats de llum negra. Com quan després d'arrenglerar una tirallonga de llibres que has llegit però que ja no en recordes el contingut, penses: “Ah, que savi que seria si sabés tot el que en algun moment he sabut!”. Redefinir la teva biblioteca també vol dir afrontar el mirall. M'adono que m'he fet gran perquè ja no compro llibres per guardar-los “per més endavant”. De jove, tenir un llibre em tranquil·litzava: el volum estava allà, a prop meu, per ser llegit en qualsevol moment. Ara, quan palpo els barrots d'aquesta gàbia d'or que és la meva biblioteca, em fa por comptar els anys que necessitaria per llegir tot allò que tinc i que encara no he llegit. Una altra clepsidra marca el pas del temps: les ganes (i la por) de rellegir alguns llibres. Rellegeixo Miquel Pairolí en un dietari en què parla de la relectura: “Com que llegir és viure, rellegir és tornar a viure, i aquest no és pas un exercici innocent”.