LA CRÒNICA
Plaça de Catalunya
Varen instal·lar uns mesos enrere uns petits cons en els llocs d'aparcament de la plaça de Catalunya que eren sensors que donaven senyal quan una plaça d'aparcament era buida o no. La intenció era bona però l'eficàcia, nul·la. Perquè a l'altura de la Gran Via, prop dels Magatzems Mari, es va col·locar una pantalla que avisava de les places lliures que els conductors podrien trobar a la plaça. Aquest sistema pot ser molt eficaç quan es tracta de llocs on hi ha una abundància d'espais dedicats a aparcament i, per tant, la pantalla marca el nombre de places pendents d'ocupar, fet que suposa una bona ajuda per al conductor atrafegat que no troba on deixar el vehicle. Però en el lloc assenyalat les places lliures són sempre escasses i quan un vehicle surt immediatament n'hi ha un altre que ocupa el lloc. I quan la pantalla de la Gran Via a vegades indicava que encara hi havia una o dues places lliures, el més corrent és que quan s'hi arribava ja havien estat ocupades. Tot l'esforç que va haver de fer-se per col·locar els sensors i la connexió llunyana amb les pantalles a l'hora de la veritat no servia de res, encara més quan molts espais estan destinats a càrrega i descàrrega i la Policia Municipal, tan bon punt clareja el dia, ja s'afanya a endur-se els que han passat la nit en aquell indret si al conductor se li han enganxat els llençols i no ha tret el cotxe a temps.
Passats uns mesos, les pantalles deixaren de funcionar i darrerament ja s'han eliminat, per la qual cosa l'invent no ha servit de res. En l'època Puigdemont hi havia molt d'interès per provar novetats, encara que moltes vegades acabaven en no res.
Aquesta qüestió minúscula hauria de fer reflexionar el consistori municipal. A Girona, que presumeix d'artística, li toca tenir una plaça damunt de l'Onyar, vista per tots els transeünts, que és una pena d'urbanització. És el més xaró i provincià que pot existir. Entre altres coses, aquell sortidor lluminós que va canviant de
colors durant la nit (oh, meravella!). Era en temps de l'alcaldessa Pagans quan el varen instal·lar i ja li vàrem dir personalment que allò era un adefesi, però ens va contestar que en el paquet comprat del sortidor ja hi anaven els colors.
Tot plegat dóna una impressió molt poc adequada d'una ciutat
que tots volem que brilli i que els
forasters en guardin record. Al costat de la imponent presència del pont
de Pedra hi ha una plaça de fireta, amb jardinets i aparcaments. Si tanquem un moment els ulls i imaginem l'espai d'una sola peça, sense aparcaments i amb un marbre escollit
de paviment continu, la impressió
seria extraordinària. Altres ciutats ho han fet –pensem, per exemple, en
els carrers de Banyoles, sense anar més lluny.
Somniar no costa tant!