‘Nit boja' de Les Santes, una gran festa al carrer

La inauguració de Temporada Alta 2015, amb l'espectacle Cerimònia de foc, de la companyia Carabosse, que proposava omplir de música i espelmes el Barri Vell de Girona, va acabar esdevenint un dels actes més concorreguts i celebrats a Girona.
Tant el divendres com el dissabte, els carrerons que van des del riu Onyar fins a l'antiga caserna dels Alemanys van viure un ple absolut, de manera que poder passejar tranquil·lament enmig de la nit il·luminada només per les espelmes esdevenia una missió impossible. En tot cas, era una demostració més que sense necessitat de grans pressupostos es poden fer actes gratuïts al carrer que atrauen tota mena de públics. Aquesta és una de les essències de la festa popular, que es va començar a recuperar durant la Transició i que, almenys a les comarques gironines, va viure un gran esclat als anys vuitanta, amb festes majors que congregaven molta gent, com la de Sant Feliu de Guíxols o la de la Bisbal. Ara sembla com si tot es concentrés durant els dies de Fires de Girona i s'hagués perdut aquella capacitat d'engrescament col·lectiu que van escenificar tan bé grups com ara La Salseta del Poble Sec o La Plateria. A Catalunya hi ha diverses festes que destaquen per la seva capacitat d'atraure públics diversos. Un cas emblemàtic és el de la Patum de Berga, però aquí voldria reivindicar el de Les Santes de Mataró, que invariablement se celebren del 25 al 29 de juliol en honor de santa Juliana i santa Semproniana. Per primera vegada, dilluns vaig assistir a una part de la Nit boja, amb el Desvetllament bellugós, que em va encantar. Al llarg de la Riera, milers de persones acompanyen els gegants de la Família Robafaves i criden “1, 2, 3... fins a 15”, en un in crescendo mentre alhora es van ajocant. Al arribar al 15, salten amunt i comencen a cantar “oe, oe, oe,...”, que va acompanyant la música d'El Bequetero, un pasdoble amb ritme simple que enganxa molt. És una coreografia sense complicacions, que genera tota mena de complicitats, apta per a tots els públics i molt integradora. La Nit boja continua amb l'Escapada a negra nit, una festa del foc amb diables i figures i moments de gran plasticitat visual, la Pujada tabalada i La ruixada cap a la matinada. Una senyora festa!