Keep calm
Pentinats de cendrer
La votació de dimecres passat al Parlament sobre les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent van ser totalment reveladores pel que fa a cada un dels grups que formen la cambra. El Tribunal Constitucional espanyol havia advertit sobre aquesta votació, perquè considerava que l'esmentada comissió derivava de la resolució de “desconnexió” del 9 de novembre de 2015, que va ser declarada nul·la des de Madrid. El que han fet JxS i la CUP és, doncs, el primer gran acte de desobediència i, per tant, de sobirania. Molt menys visible però molt més rotunda que la consulta del 9-N, que, si bé tenia una gran càrrega simbòlica i sentimental per la participació i l'entrega popular, no pretenia anar més enllà de la cotilla de les lleis espanyoles. El marc que es va imposant en aquesta legislatura del govern Puigdemont – Junqueras és que no hi ha qui tingui dret a imperar per sobre de la voluntat del poble de Catalunya i que no hi ha més sobiranisme que el que es regeix per aquestes normes. És per això que des de CSQP s'irradia tanta incomoditat: després de reclamar-se com a sobiranistes, de parlar tant de desobediència i havent rebregat el concepte de procés constituent, resulta que no tenen la més mínima predisposició a fer prevaldre les institucions catalanes per sobre dels dictàmens de l'Estat. En debats com aquests és quan queda en evidència la seva actitud ben poc revolucionària, que té el seu complement perfecte en l'immobilisme dels partits del règim. Ciutadans, PP i PSC, d'altra banda, no tenen res més a oferir que la llei espanyola i els mals que, segons ells, es deriven de superar-la. Amenaces esperpèntiques de perdonavides de baixa estofa, que són com una magdalena de Proust dels pentinats de cendrer i els xandalls estridents dels
energúmens més pinxos de la meva adolescència. Cap il·lusió, res pel que valgui la pena esperançar-se, ni res que doni menjar.