Opinió

Xocolata

Embranzida sobiranista

L'Estat només sap respondre amb coacció, amenaces i repressió

Ja feia molts mesos que l'independentisme havia de fer un esforç extra per mantenir la tensió en aquesta recta final cap a la plena sobirania. Dins del Parlament, molta feina sorda i discreta ha anat preparant el terreny. Al carrer, però, s'havia anat instal·lant una sensació de pèrdua d'inèrcia, de refredament, de manca d'iniciativa. Aquesta setmana, gràcies a la sempre inestimable ajuda del Tribunal Constitucional, que va excitar la parròquia independentista amb les seves amenaces prèvies a un debat parlamentari que no hauria tingut gaire transcendència, perquè s'han aprovat unes conclusions d'una comissió, sense cap efecte immediat ni efectiu. L'assetjament judicial de l'Estat, però, ha obligat el Parlament a exercir obertament la sobirania i trencar l'obediència a la legalitat espanyola. Des de Catalunya, s'havia dissenyat un camí molt ben planificat, per arribar al punt del trencament i l'autodeterminació de forma ordenada i sense ensurts, passant d'un marc legal a un altre sense solució de continuïtat. Tanmateix, l'Estat ha decidit presentar batalla amb les úniques eines que coneix: la coacció, les amenaces i la repressió política i judicial. Això ens pot col·locar en un escenari on ens haurem de saltar etapes i posar la directa cap a la República. Aprofitem l'embranzida a l'autoestima que ha estat la determinació demostrada pel Parlament i comencem a plantejar-nos la necessitat d'escurçar els terminis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia