La llengua, sempre la llengua

assen els anys i no solament el menyspreu –per no dir-ne directament odi– per la llengua catalana no minva, sinó que s'accentua a la resta de l'Estat. Cert que no és, segurament, un pensament majoritari, però s'expressa massivament a través de les xarxes socials i en articles de premsa cada cop que hi ha un una simple protesta, com la que va protagonitzar ara fa uns dies el músic Quimi Portet, quan un cambrer del ferri d'Eivissa a Formentera no el va voler atendre en català. Portet, com tants d'altres catalans, es va negar a admetre que havia de canviar a una altra llengua essent com era en territori catalanoparlant i en un servei públic. El popular músic no va fer allò que fan encara sovint molts catalans: canviar sense problemes a la llengua de l'interlocutor –que gairebé sempre és el castellà– malgrat tenir la sospita, si no la certesa, que aquest entén perfectament el català.

L'anècdota protagonitzada per Portet no és l'única ni, malauradament, serà l'última, perquè molts catalans, tips de tanta submissió lingüística, han triat no abaixar més el cap. És a dir, ras i curt, han decidit que ja n'estan tips d'haver de claudicar. Que són al seu país, a la seva terra, i ja no hi ha res, ni ningú, que els impedeixi de parlar i usar la seva llengua. Hi tenen tot el dret, a més, i ja fa massa anys que n'hi ha que els impedeixen d'exercir-lo. En tots els camps i amb totes les dificultats possibles. Doncs s'ha acabat. N'estem tips d'excuses de mal pagador i d'haver d'estar alerta i en queixa permanent només pel fet de voler viure amb normalitat al nostre país i en la nostra llengua. Com escrivia fa més de cent anys Francesc Pi i Margall, “voldríem nosaltres parlar en una llengua que tota la humanitat entengués; però no existeix, i cal temperar-se a la realitat de les coses: en l'oficial com en allò privat, s'ha de fer servir la llengua d'allà on visquem”. Més clar, l'aigua. S'hi vagin acostumant a rebre queixes, doncs, aquells funcionaris i jutges, administratius i telefonistes, socorristes i policies, cambrers i dependents que, com el del ferri d'en Quimi Portet, diuen que saben un munt de llengües menys el català. I que, entremig, no passi també que uns quants ens oblidem que sabíem castellà. Que també podria ser.

P