Keep calm
Amor d'estiu
La teva pell, territori d'expedició estiuenca. De qui, a banda de tu? Estirats, l'un al costat de l'altre, els amants d'estiu, acabats de conèixer en una platja, tindran la sort d'explorar-se sense necessitat de saber gran cosa l'un de l'altre. Sense prejudicis, sense malentesos, sense crits. Tot són rialles, tot és ballar, tot és prendre el sol. La teva esquena de vertigen serà menjada per uns petons que van de pas, com aus migratòries. Els teus llavis abeurats de cansaments, i la teva mirada robada amb complaences mecàniques en tindrà prou. No preguntarà més, farà el que toca fer: jugar. Hèctor i Paris en dansa, Helena, Afrodita, i el laberint de passions, i de ferides. Quina fortuna, quina sort no tenen els amants d'estiu, moguts només pel desig i l'atracció fugissera. Sense necessitat de ser el pa i la sal, sense la incomunicació establerta, sense la tristesa. Sense la por de perdre't, perquè havent-te tingut una nit, un parell, ja se'n fa prou. Això es pensen! Una nova platja, un nou amor. Aquest és el joc, aquesta és la distracció. La memòria els confondrà passades unes setmanes, malgrat que ara els sembli impossible que es fugin del cap l'un de l'altre. La distància, el retorn a casa farà que l'amor d'estiu es fongui sota aquesta calor que bada les pedres. Mentre jo sense tenir-te, t'imagino a cada segon des que surt el sol fins que es pon. La teva pell bronzejada, els teus genolls barrera de corall, la teva panxa de palaia, se'm fan absència inabastable, i les paraules em pesen com cairats. L'amor d'estiu, programat sense sentit, mentre jo ja no tinc ni respostes programades. Pretendent etern que somnia despullar-te cada dia. Mentre a Sant Petersburg s'espanten de la nuesa de David, ni que sigui la d'una rèplica de l'escultura, i a un aeroport de la Xina, un holandès errant ha acabat hospitalitzat després d'estar-se deu dies esperant un amor d'Internet. No es van entendre. No ens entenem, per això cada any envejo els teus amors d'estiu.