Tal dia com avui
‘Spain is different'
“Els estrangers han constatat amb estupefacció que realment Espanya és políticament diferent
Corria l'inici dels seixanta quan l'aleshores ministre d'Informació i Turisme, Manuel Fraga, es va inventar el lema Spain is different, que enterrava l'insípid Visit Spain usat des de la postguerra. El lema de Fraga pretenia posar fi a la fama d'Espanya de país bàrbar i hostil vers els estrangers –a l'Europa de finals del segle XIX es pensaven que les dones portaven punyals a les lligacames i que els homes caçaven lleons, segons havia relatat un diplomàtic espanyol–, una percepció que la Guerra Civil no havia millorat. El fundador d'Aliança Popular va apostar fort per la imatge de país acollidor, de sol, platja, paella, sangria, flamenc i toros, i la jugada li va sortir rodona. Han passat els anys i els estrangers constaten estupefactes que realment Espanya és diferent, sobretot en política. Des del GAL del socialisme fins a la corrupció generalitzada del PP –que va sistematitzar un mètode de pagament a partir de sobres; que fins i tot va pagar en B la pròpia seu!–, passant pel gendre del rei Joan Carles I i la trama recaptatòria organitzada per l'Institut Noós, els polítics espanyols no tenen comparació. El més espectacular és que els implicats –alguns amb judicis oberts i culpabilitats admeses– no dimiteixen. El cas més flagrant és el del ministre de l'Interior, enxampat per telèfon conspirant contra els independentistes. Aquest home pot mirar a una càmera i dir que no ha fet res, malgrat que se li reconeix la veu a les gravacions. Colossal! Per cert, tal dia com avui, el 8 d'agost de 1974, el president dels Estats Units Richard Nixon va dimitir per l'afer Watergate, un joc de nens comparat amb la suma d'escàndols del PP. Nixon va dimitir per la pressió dels mitjans i de l'opinió pública. També en això Spain is different. Molts mitjans són extensions del govern; una part de l'opinió pública s'abstrau i prefereix les xafarderies de Sálvame que les polítiques. I una heterogènia majoria no vol canviar res. Uns, per por a perdre el subsidi o que els destapin la pròpia economia en B. Altres, per no perdre concessions públiques... Dues cares: una mateixa moneda.