Opinió

Tal dia com avui

El revers tenebrós

“L'Espanya de la Transició té molts cadàvers a l'armari
i els assassins mai han afrontat la seva responsabilitat

La Transició, de la qual parlava ahir amb motiu de la detenció del president Companys, va ser un procés ple de boira amb un revers tenebrós. Els anys immediatament posteriors a la mort del dictador i el seu relleu al capdavant del país pel seu ungit, el rei Joan Carles I, van estar plens d'episodis foscos, un dels quals va tenir lloc tal dia com avui. El 14 d'agost de 1976, Javier Verdejo, un jove de 19 anys, estudiant de biologia, fill rebel d'una família tradicionalista d'Almeria que havia aportat al Movimiento fins i tot un alcalde, començava a escriure sobre els murs del balneari de San Miguel l'eslògan Pa, treball i llibertat, que qualsevol persona de bona voluntat en aquell moment podia subscriure, perquè Espanya tot just es recuperava de les conseqüències de la crisi del petroli de 1973. El jove va tenir temps d'escriure una paraula sencera quan va aparèixer una parella de la Guàrdia Civil que el va perseguir fins a la platja on el van cosir a trets. La mort del jove va commocionar l'Estat i figures com ara Rafael Alberti van assistir a l'enterrament, una mostra de dol col·lectiu. Els guàrdies civils no van ser ni detinguts, ni jutjats, malgrat que era evident que allò que havien comès no era una acció contra un facinerós sinó un assassinat per motius polítics. Javier Verdejo era membre del Partit dels Treballadors d'Espanya, que es definia com a marxista-leninista. Es van quedar sols exigint justícia; tant els socialistes com els comunistes del PCE van advocar per “oblidar” el que havia passat “pel bé de la nounada democràcia”. Cinc anys més tard, també a Almeria, tres joves: Luis Cobo Mier, Luis Montero García i Juan Mañas Morales van ser arrestats per la Guàrdia Civil a Roquetes de Mar i els seus cossos torturats van aparèixer totalment calcinats dins del seu cotxe al fons d'un barranc. La versió oficial és que els van confondre amb membres d'ETA i la investigació es va tancar de nou sense dirimir responsabilitats, circumstància que es manté així fins avui. Una societat que no expia els seus crims sempre viurà sota l'ombra de la sospita.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.