En femení singular

Cabells llargs, idees curtes? Fa uns anys vaig escriure en aquestes pàgines sobre les poques dones filòsofes que han contribuït a la història del pensament. I exposava els tòpics que hem hagut de sentir dels excelsos motius pels quals no existeixen. Em referia als escassos noms que coneixem, és clar, perquè la història les ha cancel·lat. Allò que no apareix no existeix. Si les dones no surten als llibres d'art, a les tertúlies, taules rodones, reunions, comitès científics, grups de pressió, cúpules polítiques... és com si no hi fossin. En un món on hi ha una evident infrarepresentació pública, s'ha de fer esforços per equilibrar la situació. En llocs civilitzats d'això en diuen quotes. Allà on no arriba la naturalitat dels fets cal incidir-hi políticament. Com ser educat, si no et surt de natural potser t'ho hauran d'ensenyar. I així millorarem.

Dones que opinen. No m'agrada ser un número, però ara resulta que represento una de les 256 dones opinadores en diaris en paper de Catalunya. Formo part del 17% d'un total de 1.512 opinadors que acompanyen les pàgines d'opinió dels diaris. No ho sabia en xifres, m'ho han il·lustrat les pioneres que fan el recompte de dones que opinen als mitjans. Potser no us hi heu fixat mai, però jo, sense tenir ni idea de qui acompanya avui el meu article, posaria la mà al foc que són poquetes, les dones que tinc al costat. Elles no només ho sospitaven, sinó que s'han dedicat a comptar-ho. I el resultat és desolador.

Les 50 pioneres. La iniciativa del recompte de dones als mitjans (només a opinió, no en altres seccions), ve de la mà d'On són les dones (#onsónlesdones) i es va organitzar el mes de juny per denunciar la mancança femenina als mitjans de comunicació de Catalunya. Han fet un manifest. Són 50 dones d'àmbits professionals diferents. La impulsora va ser Meius Ferrés i una de les implicades és Marta Roqueta, periodista experta en gènere i exestudiant meva. Consola veure com des de generacions més joves encara hi ha consciència de les desigualtats. Molts dels meus estudiants no la perceben i els sembla que la dona ha votat sempre, per exemple. Per què hi ha aquesta nul·la, o baixa presència de més de la meitat de la població als mitjans, especialment? S'argumenta que s'escullen les persones que participaran amb la meritocràcia: seleccionem els millors opinadors. Com que hem de pressuposar que els directius escullen el millor, llavors concloem que hi ha més homes opinadors qualificats que no dones. La qual cosa causa perplexitat, perquè no dec ser l'única que sospito que molts homes opinen perquè sempre han opinat i “eren allí”. Això és una roda perversa que no deixa entrar nous talents.

On són les dones? Més arguments que escoltem sovint: no es pot deixar fora un home només per incloure més dones. No es pot forçar la composició de tertúlies amb calçador. Demanar que s'incorporin més dones és sexista. Cap de les dones contactades ha volgut participar. Les dones contactades s'han despenjat a l'últim minut. Les dones són més tímides. A les dones els interessa menys aparèixer als mitjans. No podem fer res si hi ha camps que estan masculinitzats. Les dones només volen parlar de temes de dones. Necessitem noms coneguts i n'hi ha pocs de dones. D'acord, digueu-nos qui hauríem d'haver convidat. Qui? No n'hem sentit a parlar mai.

Hi ha una solució bàsica a aquesta situació i és la de l'assaig i error. Diagnosticat el problema (absència de dones opinant), es podria fer l'esforç de demanar assessorament i provar-ho. Defenso aferrissadament la meritocràcia. Que guanyi el millor. Ara bé, qui és el millor? Els homes són sempre els millors i les dones “no se sap” si són prou bones? Algú passa un examen? Com sabem que són els millors? No es pot continuar amb aquesta cantarella. El progrés ve canviant paradigmes i incorporant elements nous al joc. Els mitjans, sobretot els públics, han de resseguir fins a l'infinit agendes de tot tipus i detectar les expertes. Tenim fantàstiques especialistes amb ganes d'aportar coneixement, però mai ningú no els ho ha demanat. Tinc noms, si algú es veu indefens. Perquè podem tenir els cabells llargs, però no curtegem, d'idees. Us ho asseguro.