Art i ecologia

Preparant l'exposició Art i ecologia. Paisatges volcànics i paradisos oceànics per al proper 3 de setembre al Museu de la Garrotxa, i amb l'objectiu d'il·lustrar les meves pintures amb referències literàries, he tornat a rellegir Paul Gauguin (París,1848-Atuona, 1903). El seu pensament holístic el considero un exemple ètic de l'artista que cerca en l'art primitiu i en la naturalesa incontaminada les fonts autèntiques de la creativitat. Fugint de la societat industrial i de l'Europa del diner Gauguin es va comprometre també amb la defensa del paisatge i de les cultures autòctones de Tahití i de les Marqueses, amenaçades pel colonialisme francès, on va decidir acabar els seus darrers dies.

Un segle després, el seu missatge esdevé premonitori. Avui, l'art de l'antropocè –la nova era dominada per la capacitat destructiva de l'home sobre la biosfera– comporta un compromís ineludible dels artistes en defensa del planeta. Ernst Haeckel (Potsdam, 1834 - Jena, 1919), el naturalista i filòsof alemany que el 1866 va crear el concepte d'ecologia, que va ser un extraordinari dibuixant i pintor, ja va pregonar aquesta responsabilitat ètica. Un cas semblant el tenim a Catalunya amb el naturalista olotí d'adopció mossèn Josep Gelabert (el Morell,1859- Llagostera, 1936), pioner a dibuixar la zona volcànica de la Garrotxa i reclamar la seva protecció el 1917. Joseph Beuys (Krefeld, 1921- Düsseldorf, 1986), un dels més destacats artistes ecopacifistes europeus, va començar a desenvolupar el projecte Difesa della Natura, que reivindicava la reforestació i l'agricultura biològica, a la Documenta de Kassel de 1984. Beuys solia dir que era impossible una activitat artística sense una consciència sobre l'estat de l'entorn local i global. El seu impuls va motivar que a la Cimera de Rio 92 es constituís l'associació internacional Artists United for Nature, a la qual es varen adherir Antoni Tàpies i Eduardo Chillida.

La síndrome de Rio va arribar a Catalunya el febrer de 1996 amb l'exposició Homo ecologicus, organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat a la Fundació Miró. Un esdeveniment rellevant que va plantejar la relació art-disseny-comunicació-ecologia; una iniciativa que, malauradament, va quedar en un brindis al sol. Enguany, i per commemorar l'aniversari de la Cimera de París (COP-21) sobre el Canvi Climàtic, dos seccions de l'Ateneu Barcelonès, Arts Visuals i Ecologia i Recursos Naturals, hem proposat un manifest d'artistes que comportarà subscriure els principis de la Carta de la Terra, fomentar exposicions i activitats en defensa de la naturalesa i dedicar part de la creativitat a motivar la consciència ecològica de la població.

La crisi afecta també les terres i els paisatges de cultures mil·lenàries i els seus habitants es troben cada dia més indefensos davant les agressions a les seves formes de supervivència. Centenars d'activistes ecologistes, majoritàriament dones, d'aquests països són víctimes cada any d'atemptats, fet que no sol ser destacat pels mitjans de comunicació. Per denunciar tots aquests estralls que estem provocant sobre els recursos del planeta i les formes de vida, els artistes, per les emocions que generen, poden esdevenir millors comunicadors que els mateixos científics.