Restauració de l'església d'Almenar

Des del dia 11 de juny d'enguany que l'església parroquial d'Almenar té importants restriccions per al seu ús quotidià i per al gaudi del seu entorn com a monument singular. El motiu són els despreniments d'elements de l'edifici, amb el perill físic per als feligresos i vianants, però també per a la necessària conservació del mateix temple, mancat de l'imprescindible manteniment adequat. Si no s'hi actua amb urgència els danys seran, malauradament, cada vegada més considerables.

Tal com es desprèn dels informes tècnics, cal una actuació d'urgència immediata en aquest temple dedicat a Santa Maria, compost per l'església pròpiament dita, construïda majoritàriament al segle XIV en un primerenc estil gòtic, i l'esvelt campanar barroc del segle XVIII. Declarat BCIN l'any 2010, esdevé, a més de la seva vàlua intrínseca, el temple religiós més emblemàtic de la comarca, a part de la Seu Vella lleidatana.

En el Centre d'Estudis Comarcals del Segrià (CECS), impulsats per la voluntat d'incidir en el manteniment en les millors condicions del patrimoni material i immaterial de la comarca també fem una crida, en el cas de l'església d'Almenar, perquè les parts implicades en la seva conservació treballin ben coordinades per al bé del monument: el Bisbat de Lleida, com a propietari formal, la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Cultura com a responsable del patrimoni català en general i, especialment, d'aquell que té la categoria de Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), i l'Ajuntament d'Almenar, com a beneficiari directe d'una joia arquitectònica com Santa Maria però també com el primer de patir-ne els problemes de conservació, així com els visitants en general de l'important referent patrimonial, en activar l'arranjament urgent dels indrets més deteriorats en aquest moment, concretats en la caiguda d'elements de l'interior del cimbori i la filtració d'aigua per l'escletxa a l'exterior, en la unió entre el mur meridional i el campanar.

En segon lloc demanem una posada al dia en la consolidació de l'estructura del temple, després de més de trenta anys que no s'hi han dut a terme obres de relleu, segons està previst en el projecte del campanar, que caldria actualitzar, i pel que fa a la resta del monument, seguint el criteri que aconsellin els tècnics.

Creiem que a curt termini també s'hauria de procedir a l'eliminació de les estructures afegides, tot posant al descobert la portalada del costat nord, o a recuperar les traceries dels ulls de bou cegats i altres elements d'interès, que permetin potenciar encara més la riquesa arquitectònica i de l'entorn d'aquest temple emblemàtic de la comarca.

Finalment, volem incidir en l'estima i valoració del nostre patrimoni propi, local i comarcal, com a identitat i manera de ser, molt més enllà de la seva funcionalitat, en aquest cas religiosa. Des dels municipis i la seva gent, com a ens més propers interessats, hem de vetllar per cuidar-los i mantenir-los per al futur, tot exigint als òrgans responsables el manteniment imprescindible, la realització de les inversions adequades i la necessària promoció del nostre patrimoni com a símbol d'identitat del territori.