Una crisi de model

El model turístic iniciat a l'espai geogràfic de la Costa Brava (amb moltes diferències entre el nord, el centre i el sud) als anys seixanta del segle passat s'està esgotant, està arribant a la seva fi.

Al principi del mes d'agost d'enguany, en el punt àlgid de la temporada, han succeït dos fets molt significatius que posen de manifest la crisi greu d'un model que ja fa una pila d'anys que no funciona de cap de les maneres (bé, funciona per a una minoria de privilegiats, tot molestant la gran majoria). Aquests dos fets cabdals, que van marcar una inflexió negativa del model turístic del litoral gironí van ser els següents. 1/. Els esdeveniments kafkians del passat 2 d'agost a la vila baixempordanesa de Platja d'Aro, en què un grup de jovenalla teutònica va escenificar una mena de flash mob, sense cap permís de res, ni municipal ni de la Generalitat (jo em pregunto què passaria si aquesta jovenalla germànica fes el mateix a Hamburg o a Munic) amb conseqüències econòmiques i d'imatge desastroses per a Platja d'Aro i tota la Costa Brava en general. 2/. La dimissió del regidor de turisme de Lloret de Mar, Sr. Joan Gou, desprès de constatar, al cap d'un any, que és incapaç de canviar el model de turisme de borratxera de la vila de la Selva Marítima. Crec que el Sr. Gou ha estat molt honest i coherent. No hi ha dubte que aquests dos fets puntuals reforcen la idea, més enllà del “simplisme” del turisme de sol i platja, que el 2016 tenim un problema greu a la Costa Brava. Durant massa temps les coses s'han fet molt malament per part de tothom (administracions i empreses privades) i ara en paguem seriosament les conseqüències. El turisme menor de 35 anys que visita la Costa Brava (en la zona sud i centre molt més que al nord) és una mena de hooligan neonihilista que no té ni idea que, per exemple, es troba a Catalunya, i només pensa en l'alcohol barat, el sexe efímer i provocar una gran “trencadissa banal”. Desgraciadament, també per culpa del franquisme, no hem sabut oferir un producte turístic que mostrés les singularitats d'aquest territori costaner català tan meravellós (les riqueses paisatgístiques i arquitectòniques, el parlar salat, etc.). Per contra, s'ha optat per la simbologia espanyolista de baix nivell i una uniformització lúdica, sense ordre ni concert. Els fets de Platja d'Aro i Lloret de l'agost del 2016 haurien de servir d'esperó per canviar un model que ja fa molt de temps que és insostenible i antieconòmic.