Quatre anys després de sortir de la presó, on es va passar 27 anys per la seva lluita contra el règim de l'apartheid, Nelson Mandela va guanyar les eleccions de 1994. Només va ser president durant cinc anys, però va tenir temps suficient per sembrar la llavor de la reconciliació entre blancs i negres. Sud-àfrica ha tingut i té altres problemes, uns quants de greus, però el de la convivència racial s'ha superat amb bona nota. Des de la presidència de Mandela, el seu partit, el Congrés Nacional Africà (CNA), ha estat hegemònic al país i ha guanyat una elecció rere una altra. Potser fins ara. En les últimes eleccions regionals, el partit Aliança Democràtica (AD) ha obtingut els millors resultats en tres de les sis ciutats principals: Pretòria, la capital, Ciutat del Cap
i Port Elizabeth. Els analistes
entenen que alguns dels factors que
expliquen la davallada del CNA del president Jacob Zuma són els casos de corrupció que l'afecten des de fa temps i la incapacitat de fer progressar el país. L'Aliança Democràtica, doncs, hauria recollit un cert vot de descontentament. Però potser hi ha altres factors.

Vegem què ha passat a Port Elizabeth. Aquesta ciutat del sud-est del país també es coneix com a Nelson Mandela Bay. No és casual, ja que és la ciutat de referència de la regió on l'ètnia dominant és la xhosa, a la qual pertanyia Mandela, i on hi ha hagut històricament el nucli dur del CNA. Gairebé nou de cada deu habitants són negres. Però ara té un alcalde blanc: Athol Trollip, de l'Aliança Democràtica. Per cert, el líder de l'AD, Mmusi Maimane, és negre i està
casat amb una dona blanca, cosa que, feliçment, no és infreqüent a Sud-àfrica.

Tornem a Trollip. Evidentment, el desgast del CNA ha afavorit la seva victòria electoral, gairebé amb el 50% dels vots. També el seu missatge, és clar, ja que l'ha sabut fer arribar a molta gent. Però hi ha un altre factor, potser més simbòlic però probablement decisiu. Athol Trollip ha après a parlar la llengua xhosa i ho fa molt bé. A Sud-àfrica, el xhosa és una de les onze llengües oficials i la parla un 18% de la població, però les majoritàries i les de la vida pública són l'anglès i l'afrikaans. És evident que Trollip s'ha guanyat el vot de molts xhoses perquè també s'ha guanyat una mica el seu cor. La paradoxa és que, curiosament, la llavor de Mandela, en molts aspectes, ha germinat més en altres partits que en el seu. També estaria bé que donés fruits en altres països del món. Més bé aniríem, o hauríem anat.