Calendari

La realitat és capritxosa, tot i que dos i dos sempre fan quatre i que no es pugui esperar peres de l'om. A les casernes de l'Estat especulen amb vots i escons, però el comportament electoral ha escrit números impossibles i tot demostra la poca maduresa política del conjunt al qual encara estem lligats, un total que ha entrat en una profunda crisi institucional sense cap sortida fàcil.

El mal ve de lluny, fins alguns diuen d'Almansa, i la pell de brau ha atresorat més fallides que encerts, fins a alimentar els desencontres entre els homes i les terres que la conformen. I, sempre, el mur de la incomprensió i la manca de diàleg, i el cultiu de l'odi, més o menys graduat, contra el diferent, ja sigui polític, cultural o social. Tot en un Estat ideològicament partit i sense solucions de continuïtat.

Ara, les dificultats porten a no trobar la sortida a un Congrés fragmentat, on la lògica fa mantenir el sí i el no a un erràtic Rajoy, que a la vegada és el major exponent del trencament de les Espanyes. Al davant, un calendari inversemblant, amb dates marcades amb vermell que poden indicar l'absurditat d'un Estat al qual li cal una profunda reforma. I la sinistra associació de corruptes i malfactors, aplaudits per l'electorat més inconscient, pot conduir al buit absolut.

Segur, aquest és un Estat on no podem continuar, quan s'ofega en el no-res i, a més, tampoc no ens vol com a associats. Fins el calendari pot jugar a favor nostre i el fictici acord blau-taronja pot donar el darrer motiu a un adéu contundent. Jo s'ho faran, si poden.