Ombres d'estiu
La bellesa des de la seva ombra
“Aquests ‘ombres', de fet, han volgut ser una forma d'agraïment a qui, en un dels articles que conformen el llibre que m'ha regalat, afirma que cada lectura de l'‘Ulisses' en fa créixer l'interès
Poc després de la publicació de l'Ulisses, l'any 1921, el crític literari Edmund Wilson va escriure'n una observació bella i afinada: “Joyce, incloent-hi totes les baixeses, fa que les seves figures burgeses conquereixin la nostra comprensió i respecte deixant-nos-hi veure els dolors del part de la ment humana, sempre esforçant-se a perpetuar-se i perfeccionar-se, i del cos, sempre treballant i palpitant per fer sorgir alguna bellesa des de la seva ombra.” Aquestes ombres s'acaben i jo continuaré la lectura de la novel·la per retrobar-me amb el retorn a casa (Ítaca) de Leopold Bloom amb una sensació de fracàs i sense que hi hagi una Penèlope fidel consagrada a esperar-lo, sinó una dona amb els seus desigs. Així, després de transitar per unes mentalitats primordialment masculines, sentiré la paraula, que es va fent poètica, d'una dona a través del monòleg de Molly Bloom i així, doncs, del fluir vague de la seva ment repassant la vida.
Encara que no sempre connecti amb el món de Joyce, no puc més que llegir-lo amb respecte pel mateix que va dir-ne Edmund Wilson i amb admiració per la seva superba tasca amb el llenguatge. José María Valverde va comparar la revolució narrativa de Joyce amb l'aportat per la teoria de la relativitat en la física, el cubisme en
la pintura, el funcionalisme en l'arquitectura, l'avantguardisme en la poesia. Les seves influències són inabastables. I, tanmateix, m'ha arribat un menysteniment a l'Ulisses expressat en la
recomanació d'altres lectures. Però
en faig prou amb el fet que hi hagi un lector que em digui que llegirà l'Ulisses i que ho faci després d'haver-me retret inicialment aquesta aventura incerta d'escriure a propòsit de tal novel·la. Finalment, amb el desig de no semblar impúdica, no puc deixar d'expressar la meva emoció per un regal inesperat: el llibre Uns i altres. Literatura i traducció, que m'ha enviat el seu autor, Joaquim Mallafrè. Crec que no li agrairem mai prou la seva traducció de l'Ulisses, que, iniciada a mitjan dels últims anys setanta, en part va ser motivada pel desig de demostrar la riquesa de registres del català. Aquests ombres, de fet, han volgut ser una forma d'agraïment a qui, en un dels articles que conformen el llibre que m'ha regalat, afirma que cada lectura de l'Ulisses en fa créixer l'interès. Així que no acabo res.
