El mirall quebequès

El cas de la fallida independència quebequesa és un mirall on convé que ens mirem sovint, per ser conscients dels errors que no hem de cometre. No som els únics que tenim al cap el cas canadenc. El Constitucional espanyol va recollir en la sentència del març del 2014 contra la declaració de sobirania aprovada al Parlament el gener del 2013 que, tal com s'havia dictaminat al Canadà, “una part del territori no es pot declarar subjecte jurídic i polític sobirà”. El Tribunal Constitucional esmentava la resolució judicial de la Cort Suprema canadenca que tal dia com avui de 1998 fallava que “la separació del Quebec haurà de fer-se de forma pactada amb l'estat central i en un referèndum pactat amb el Parlament federal”. El TC obviava, però, tota referència a pactar un referèndum; perquè en essència si bé el tribunal canadenc no admetia la unilateralitat, reconeixia al Quebec el dret de forçar una consulta –que hauria estat la tercera– sobre la secessió. Per tant, admetia implícitament el dret de la província a plantejar aquest escenari al Parlament federal. A diferència d'això, Espanya nega als territoris del Reino l'accés al dret. Exclou, per tant, qualsevol espai d'acord entre el govern espanyol i Catalunya, perquè el que no vol fer Espanya és obrir la caixa de pandora de la pregunta. Opta per prohibir el dret a votar –cosa gens democràtica–, perquè l'aterreix pensar en l'efecte dòmino que podria causar permetre que Catalunya obrís el meló de la pregunta sobre la independència. Com deia el periodista Jofre Llombart al diari fa pocs dies, el que els fa por no és perdre –saben que el peix del sí no està del tot venut– sinó preguntar. De l'episodi quebequès, sobretot ara que es parla del RUI, hem d'aprendre també que no per preguntar molts cops es guanyen unes eleccions –no vam votar ja el que havíem de votar el 27-S?– i sobretot que les preguntes han de ser binàries: sí o no. Res de preguntar sobre solucions federals i altres romanços. Ara bé, cal tornar a preguntar al poble? Junts pel Sí té un mandat democràtic; amb això ja en tenim prou per anar per feina.