Víctor Mora

Tot i que previsible, per la llarga malaltia que suportava, la mort de Víctor Mora m'ha deixat colpida. És recordat sobretot pel seu famós còmic El Capitán Trueno, però seria bo de recordar que, ultra guionista d'aquest i tants d'altres còmics –acompanyat per l'il·lustrador valencià Ambrós–, Víctor Mora era un excel·lent escriptor. N'hi ha prou de recordar novel·les de tanta categoria literària com Perduts al pàrking, Els plàtans de Barcelona (quina esplèndida novel·la!), La pluja morta o El tramvia blau, entre la trentena que havia publicat.

Víctor Mora era un home d'esquerres, d'arrelades conviccions, fins a l'extrem que va ser empresonat pel sinistre comissari Creix, va patir l'exili i va veure amb astorament que Els plàtans de Barcelona va ser censurada i prohibida: es va publicar en francès el 1966 i en català hagué d'esperar al 1972. Víctor Mora va ser nomenat pel govern francès Cavaller de les Arts i les Lletres el 1991, i la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi el 1997; també va rebre el premi del Saló del Còmic de Barcelona.

Traduït a diverses llengües, Mora tenia diversos premis per la seva obra en català (sempre va ser fidel a la llengua, com a novel·lista): el Víctor Català, el Joan Creixells i el Fiter i Rossell.

També va ser traductor, va fer entrevistes d'alta volada (la majoria reunides al seu llibre Converses a París), com ara a Pablo Neruda o Miguel Ángel Asturias.

Deia que Víctor Mora era un home d'esquerres. I també els seus personatges, inclòs el Capitán Trueno. Conversar amb ell sobre política era estimulant: un exemple d'honestedat i de recerca de la justícia.

Altrament, els qui vam tenir la sort de tractar-lo podem afirmar que era un home afable i educat, amb una veu suau i unes conviccions profundes.

Reivindico el Víctor Mora escriptor, perquè no ens podem permetre el luxe de prescindir d'ell. Espero que la meritòria Fundació Víctor Mora no deixi de repetir-nos-ho. Adéu, amic.