Ja t'ho faràs

Em diuen que dissabte passat el president Puigdemont era a certa macrobotiga de material de reparacions domèstiques que casualment porta el nom de l'escola que va fundar  Walter Gropius. La Bauhaus, la casa de construcció estatal, la va fundar el 1919 a Weimar, a Alemanya, i els nazis la van fer tancar. Gropius plantejava una nova confraria d'artesans lliures que posés fi a les diferències entre artesans i artistes. I proposava una reforma de l'ensenyament artístic per a una transformació de la societat de l'època. Faig aquest apunt historicopolític perquè hi pensin. Però tornem al president. Puigdemont hi va anar, a Bauhaus, com molts catalans, a comprar peces per fer bricolatge, i aquest gest, insisteixo, tan senzill, tan comú, et fa pensar. La imatge del president arromangant-se per fer bricolatge a unes setmanes de la qüestió de confiança et fa pensar. Pensar que li caldrà tota la traça del món per no haver-s'ho de fer sol, sense cupaires i republicans. Interpretem la imatge. El bricolatge és aquella activitat que se sol fer els caps de setmana –dins de casa, del pis o de la segona residència– que consisteix a fer petites feines de diversa complexitat. L'objectiu és solucionar problemes domèstics, avaries o la possibilitat de dur a terme qualsevol projecte que es presenti a casa, amb la satisfacció personal d'haver-ho aconseguit. Si s'hi té traça, el bricolatge també és sinònim d'estalvi, ja que es fa prescindint d'un professional que pugui solucionar el problema. Si un mateix es compra el material necessari a un preu moderat, et pot sortir rodó, sempre que hi tinguis la mà trencada. O fer un nyap i acabar recorrent als serveis d'un lampista, fuster o serraller que et tregui les castanyes del foc. Sempre he cregut que aquest no és el cas del president Puigdemont. L'he vist, i el veig, un home capaç de muntar el país que diu que té al cap. Ara, això no treu que em faci por que no li acabin dient allò que serveix per donar nom a un programa de bricolatge de la tele que es diu: Ja t'ho faràs!.