Votar lladres i assassins

Ales eleccions municipals del 2007 al municipi de Xiva (València) s'hi va presentar una candidatura ultradretana d'Alianza Nacional. El número 4 d'aquesta llista era Pedro Cuevas, que havia assassinat d'una punyalada al cor el jove independentista Guillem Agulló l'11 d'abril de 1993. Lluny d'haver-se reinserit a la societat ni d'exterioritzar cap mostra de penediment, l'individu encara havia format part d'un grup neonazi que posseïa tot un arsenal i que va ser desarticulat l'any 2005. Res no va impedir que pogués recollir els seus miserables 23 vots a les municipals de dos anys després. A l'octubre del 2012 Mario Conde es presentava a les eleccions del Parlament de Galícia amb una formació feta ad hoc anomenada Sociedad Civil y Democracia. L'exbanquer va poder pontificar a cor què vols sobre els vicis del sistema i les corrupteles dels altres mentre es dedicava a repatriar uns diners que ningú no sabia on paraven i que havien estat robats a la seva etapa al capdavant de Banesto. Cap problema per recollir 15.990 vots a les eleccions gallegues. Seguint pels camins de l'Espanya tronada, tots recordem el cas de Jesús Gil, condemnat per homicidi involuntari de 56 persones en enfonsar-se un restaurant que havia construït de manera negligent. Després de ser indultat va obtenir per majoria absoluta l'alcaldia de Marbella. Amb tal historial de delinqüents participant a les eleccions sense cap mena de problema costa d'entendre que el sistema espanyol prohibeixi la candidatura d'Otegi per Bildu com a cap de llista per Guipúscoa. Otegi havia estat condemnat per “pertinença a organització terrorista” en el cas Bateragune on el gran crim era –atenció!– intentar reconstruir la Mesa Nacional de Batasuna. Aquesta és la llei que impera a Espanya, on refer una formació política és un delicte més greu que apunyalar algú al cor, robar uns quants milions d'euros o matar 56 persones per negligència.