Tal dia com avui
Aeronàutica ‘vintage'
Tot torna. La història és cíclica, com els períodes econòmics, com, en definitiva, la vida en si mateixa. Les noves generacions s'han enamorat de l'antic i tornen a posar de volta els jocs d'ordinador Arcade o els jerseis a rombes que ens feien les iaies, o el fumar cargolant el tabac. La indústria de la moda li posa una etiqueta, ara li'n diuen vintage, i anar fent calaix. Als vuitanta ens obsessionava el futur (què hi hauria més enllà del 2000) i ara els joves es refugien en allò que és retro –diuen els que hi entenen– com a contrapunt a un món que gràcies a la tecnologia canvia constantment. Davant la ràpida transformació de tot el que ens envolta, enganxar-se a un objecte del passat és com fer servir una màquina del temps per viatjar a punts de la història on sembla que es vivia més relaxat, i amb major preocupació per la fabricació d'elements estèticament bonics i perdurables perquè no estaven sotmesos a cap calendari d'obsolescència. Aquesta passió per allò que no hem viscut ha arribat ara a l'aeronàutica. Fa pocs mesos es presentava als Estats Units el dirigible Airlander, l'objecte volador més gran del món, pensat en principi per ser un vehicle de transport de mercaderies. Els promotors de l'invent afirmen que és una alternativa sostenible als grans avions de càrrega i el fet que estigui omplert d'heli, que no explota ni s'incendia, el fa més segur que no pas el seu avantpassat, el zepelí, que funcionava amb l'explosiu hidrogen i que va certificar la seva defunció el 1937, quan el Hindenburg va esclatar, matant 97 persones, sobre el cel de Nova Jersey. Amb tot, el zepelí va ser l'estrella del cel dels anys trenta. Tal dia com avui de 1929, el dirigible alemany Graf Zepelin completava amb èxit la primera volta al món. L'aparell volador, que devia el nom al seu creador, Ferdinand von Zeppelin, va trigar 21 dies a completar la ruta i va establir el rècord de vol sense tocar terra: 128 hores. Segur que aviat els creadors de l'Airlander llançaran una versió per a passatgers, perquè tot torna. Només ens falta la Mirinda i canviar el PET pels envasos retornables de vidre.