Narcís-Jordi Aragó i el Debat Costa Brava

Corria lleuger el 1976 i, cada vegada més, en veure el que havia passat a la Costa Brava i el desenvolupament del turisme, els que ho vivíem de la vora teníem una mena de regust de boca en veure la projecció d'altres indrets de la costa Mediterrània. La bellesa natural de la Costa Brava no té parió –salvant alguns indrets de les Illes Balears i les illes gregues– enlloc de la Mediterrània i no tenia sentit quedar endarrere del moviment turístic. L'individualisme? La nul·la ajuda estatal a les empreses i les institucions turístiques? Sotspresident de la Cambra de Comerç, havia promogut a Girona els “Martes Turísticos” amb èxit. Tot un estiu portant els dimarts turístics de la Costa Brava a Girona, visitant la Ciutat Vella, gratuïtament a pertot i amb descompte comercial, i a la tarda, a la Devesa, l'actuació d'un Grup Dansaire i cobla, i un obsequi de ceràmica de Quart i unes flors.

Amb en Narcís-Jordi Aragó, cap de premsa de la Cambra de Comerç de Girona, teníem una idea, embrionària tot just, de promoure un crit d'alerta i de denúncia de feines deplorables que trencaven l'harmonia perfecta de terra i mar, introduint construccions mediocres. Ens donàvem raó l'un a l'altre, per les salvatjades comeses i detectades –algunes de molt importants–, i teníem més corda que possibilitats de parar-ho.

En Narcís digué: “Tinc un amic de la Bisbal, en Joan Cals, professor d'Economia d'Empresa de l'Autònoma de Barcelona, que té madurada una idea semblant a la nostra. Voldria fer un crit d'alerta per tota la Costa Brava, provocant les intervencions, acarant interessos, veient nous projectes i alertant les autoritats municipals, constructors i inversionistes.” A la primera reunió del trio ens coneguérem, abocàrem els continguts i, a la segona trobada, tres bonics projectes de debat decoraven la taula del soterrani de la casa. Amb una setmana aconseguírem lligar-ne un amb el millor dels tres treballs que agradà i s'acceptà. Ara sols ens faltava pressupost, patrocinador i elegir entesos en construcció, equilibri entre aquesta i natura, volums, construcció per a estiuejants, criteri en les qualitats i preus, disseny i estètica i més finançament privat i ajudes estatals.

Jo, fins llavors, d'en Narcí-Jordi sols coneixia el periodista i l'escriptor. Havia tingut amb ell converses i m'havia fet treballs per a la Cambra. Era un bon pensador que, amb les lletres, feia bonic tot el que tocava. Eficient funcionari amb idees pròpies, passà a cap de premsa de la Cambra. En el soterrani, habilitat per a arxiu, biblioteca i cursets, forjàrem una sincera amistat i estreta col·laboració. Elegírem la millor proposta: Debat Costa Brava, i ho vam fer per unanimitat del quartet, ja que en incorporar al grup com a secretari Joan Ferrer Santaló, funcionari significat de la Cambra, érem quatre. L'execució no era costosa, però les institucions i els ajuntaments no hi ajudaren en absolut. El motiu per què engegàvem una protesta monumental contra l'actuació de la majoria d'ajuntaments de la costa, la falta d'actuacions estatals i el poc criteri d'alguns arquitectes no agradà a molts. Vist que no hi hauria ajuda de cap mena, parlà amb el president del consell de la meva empresa, que m'autoritzà a satisfer les despeses de locals, equips de so, cartells, restaurant i d'altres. En Joan Cals s'ocupà dels oradors als quals, segons els seus coneixements, preparaven el temari. En Narcís preparà les intervencions dels que havien de defensar els fets. Jo intentava explicar en poques paraules i després de les reflexions finals, el que preteníem. Els dos actuaven de moderadors, moltes vegades amb dificultats per la passió dels interlocutors. Algunes vegades –no sempre– s'acabava l'assemblea fora del guió, amb alguns espontanis drets cridant. L'única manera d'acabar-ho era donant la raó a tothom. Amb el micròfon a la mà, hom té mes raó que els altres. S'ha de dir que va ser un èxit i que va ser el primer crit d'alerta, per la política barroera que alguns ajuntaments prodigaven i l'administració tolerava.

Que era una gran persona ho ha dit tothom. Un bon periodista i escriptor, també. I un enamorat de Girona i les seves comarques. A mi m'ha semblat que recordar el Debat Costa Brava, gairebé oblidat, i la seva estima pels gironins era just. I així ho he fet!