Reina sense corona

Des del punt de vista català i m'atreviria a dir que espanyol, és impensable que un membre de la família reial espanyola acabi esdevenint una icona planetària, un mite admirat arreu del planeta. Joan Carles I va tenir el seu moment, sobretot quan malgrat els dubtes reals del seu paper en el 23-F Espanya i Europa el van presentar com a garant de la immadura democràcia espanyola. A poc a poc, l'hereu de Franco va anar deteriorant la pròpia imatge gràcies a múltiples escàndols de faldilles, accidents esquiant (no està clar si sobre neu o en sec) i caceres d'elefants. Els seus gendres no han estat un model de conducta per als súbdits reials: Marichalar va acabar expulsat de la família reial per la seva presumpta afició a un altre tipus de neu, i Urdangarin té al damunt la sol·licitud d'una condemna per delictes econòmics que podrien arrossegar la infanta Cristina. El rei actual ha de conviure amb uns polítics que encapçalarien el rànquing dels pitjors des del 1977 i una cònjuge, la reina Letícia, que té amics de dubtosa reputació a qui afectuosament posa noms d'entranyables personatges dels dibuixos de Hanna-Barbera... Un quadre, vaja. Ni que s'hi esforcessin molt podrien arribar a tenir la repercussió social de Diana de Gal·les, que tal dia com avui del 1997 va perdre la vida en un gens clar accident de trànsit a París. Els teòrics de la conspiració i els pràctics de la xafarderia asseguren que la monarquia britànica o els serveis d'intel·ligència del Regne Unit van provocar la mort de Lady Di per evitar que es casés amb Emad Dodi Al Fayed, un multimilionari egipci que s'especula que l'havia deixat embarassada. El funeral de l'England's rose va ser multitudinari i el príncep Carles –enamorat de Camil·la Parker Bowles, amb qui sembla que feia el salt a la seva dona– va quedar inhabilitat socialment per heretar la corona si algun dia la reina Isabel II la traspassa o abdica. I fins aquí aquesta sèrie de 31 articles sobre què va passar tal dia com avui. A partir de demà torna Xevi Xirgo, per analitzar amb afinada ploma un present que es preveu apassionant.