Drets

Els proposo un viatge virtual: fem un salt en la història i retrocedim 172 anys, fins a l'1 de desembre del 1842. L'escenari, els carrers d'una Barcelona plena de barricades contra les mesures econòmiques del regent Baldomero Espartero. Dos dies després, l'exèrcit va rebre l'ordre de bombardejar la ciutat des de Montjuïc. L'atac, indiscriminat, va posar fi en poques hores a la revolta, quan la Junta Revolucionària que la dirigia va sotmetre's.

Va ser llavors quan, segons males llengües afirmen, Espartero va pronunciar aquella cèlebre frase que diu que “pel bé d'Espanya és convenient bombardejar Barcelona com a mínim un cop cada 50 anys”. I a fe que el general sabia de què parlava, ja que, en aquella convulsa primera meitat del segle XIX, els atacs sobre la capital catalana eren més que freqüents. La Barcelona que es dessagnava dins de les muralles medievals que no se li permetien enderrocar era una olla de pressió a causa de les lamentables condicions de vida de la majoria dels seus habitants. Les revoltes, constants, sempre trobaven la resposta repressiva del poder. Sense anar més lluny, només uns mesos després del bombardeig d'Espartero, va ser un altre militar considerat progressista qui va canonejar la ciutat des de l'omnipresent castell de Montjuïc: Joan Prim.

Avui en dia, per sort, la voluntat d'Espartero fa temps que no es compleix. De fet, des dels salvatges atacs de l'aviació de Mussolini durant la Guerra Civil. I això que, si un para l'orella a determinades tertúlies o llegeix les opinions de determinats individus a la premsa, pot pensar que aquesta hipòtesi no és tan esbojarrada com algú amb sentit comú pot pensar. Per això em sembla tan positiva l'aparició de l'associació Drets, formada per advocats que, tips que les amenaces, les injúries i els insults contra els catalans sempre quedin impunes, es proposen perseguir-los penalment. Feina no els en faltarà!