L'aportació de l'ecologisme sobiranista

En el fòrum El país que volem, el pensament ecologista no està suficientment considerat. El consell ciutadà i d'entitats d'aquesta associació hauria d'entendre (estratègicament) que si volem construir un estat pròsper i just el procés ha de desembarcar (indefugiblement) en una Ítaca ecològica. Proposar un estat català tradicional conforta les companyies d'aigua, gas i electricitat; les multinacionals que dominen el mercat dels transgènics; les petrolieres que ambicionen foradar el nostre litoral; les grans societats que controlen els peatges de les autopistes; els tour operators que fomenten la bombolla turística…

L'ecologisme, recordem, s'inicià en les primeres trobades de grups locals i comarcals durant el període 1976-77 a Torroella de Montgrí, Vic, Olot, Gallecs i la Bisbal d'Empordà. El 1982 es va legalitzar el Moviment Ecologista Català (MEC) i el 1983 es va fundar Alternativa Verda, la branca política “econacionalista” que, durant una dècada, va esdevenir el primer grup extraparlamentari del país. L'ecologisme tardà de la CUP és l'herència d'aquests antecedents i l'“ecosocialisme” d'ICV un succedani federalista que no avança. L'ecologisme de base popular es va desenvolupar paral·lelament a l'esclat de les llibertats democràtiques amb els recels, però, dels partits polítics, grups econòmic i mediàtics que varen dominar la Transició. En la
majoria dels manifestos i declaracions d'aquelles trobades s'hi pot llegir la tossuda voluntat de reivindicar un model energètic i un tipus de desenvolupament per a Catalunya que permeti un veritable autogovern. Aquelles proclames ens avisaven que el pactes de La Moncloa i l'ingrés a l'OTAN comportarien una degradació de l'autonomisme i una regressió de les nostres llibertats com ha acabat succeint.

Cap moviment com l'ecologista ha intentat tant renovar el catalanisme des d'una nova base científica, política i social; creant consciència de la necessitat de disposar d'un estat propi per reequilibrar el nostre fràgil territori i aturar l'espoliació del recursos naturals. I aquesta conscienciació s'ha fet sense cap significativa representació parlamentària. Gràcies a les seves accions directes i a les seves mobilitzacions s'han salvat paratges emblemàtics; s'ha superat l'analfabetisme sobre el sector energètic i s'han incentivat les energies del sol; el reciclatge dels residus; l'estalvi energètic; l'agricultura biològica; l'arquitectura bioclimàtica i l'“economia verda”. Aquest model pot oferir al nou estat centenars de milers de llocs de treball.

L'ecologisme independentista ens indica que si volem un país lliure hem de repensar el desenvolupament que ens ha imposat l'Estat espanyol i les seves oligarquies; que caldrà canviar l'estil de vida consumista i recuperar les virtuts de l'austeritat i la moderació si desitgem la qualitat de vida i la justícia social per a la majoria de la població.

Si ens comparem amb el moviment polític que va impulsar el referèndum a Escòcia hi veurem una diferència radical. L'ecologisme independentista escocès (Scottish Green Party) va tenir el seu lloc en el debat i en la redacció del llibre blanc sobre el futur del seu país, participant en la definició del model energètic i en la desnuclearització civil i militar. A Catalunya la voluntat per integrar l'ecologisme en el procés sobiranista ha estat nul·la. Tenim temps per rectificar aquesta estratègia i així ho reclamem des de la sectorial 3E (ecologia, energia i entorn) de l'Assemblea Nacional Catalana. El moviment de defensa de la terra ha de tenir la seva oportunitat d'explicar les característiques del model d'estat que reivindica. Aquesta és la proposta que hem fet en el Fòrum de Debats de Vic, junt amb el Grup de Defensa del Ter i en l'Ecofòrum d'Olot, un “eix sobiranista ecologista” que aspira a esdevenir alternatiu a l'“eix sobiranista desenvolupista” de Bracons, responsable de la vandàlica destrossa de la Vall d'en Bas.