La grossa

L'home que va descobrir les restes del Born, Albert Garcia Espuche, ens ha fet saber que, al contrari del que es diu, la primera loteria oficial espanyola no va ser la promoguda per Carles III el 1764. No, amics contribuents. La primera grossa es va organitzar a Barcelona el 1700. I la cosa devia venir de lluny perquè, en els documents trobats a la Biblioteca de Catalunya i a l'Arxiu Històric de la Santa Creu i de Sant Pau, no es parla de cap invent nou. Els barcelonins, i els habitants de la resta del país, ja eren molt aficionats als jocs d'atzar. Fins i tot la loteria del 1700 s'havia de sortejar amb dos globus giratoris, un amb els números i l'altra amb els premis, i els havien de cantar dos nens triats entre dotze. Els sona?

El problema va ser que un altre atzar es va creuar pel mig i Carles II va morir sense descendència. Bé, va morir sense descendència perquè era estèril. I, de fet, si els seus avantpassats haguessin triat la parella a l'atzar i no entre la família, potser l'últim Àustria no hauria sigut tant nyicris, ens hauríem estalviat una guerra i l'Hospital de la Santa Creu hauria rebut els diners que li havia de destinar aquella loteria. Ara que, posats a imaginar distòpies inquietants, també hauria pogut passar que, en lloc de niños de San Ildefonso, el sorteig el fessin ara nens de Can Colapi, que el calb de la loteria fos el Xavi Coral i que la història del “bar de Antonio” passés al restaurant de la Mercè Riera. Sort que la termodinàmica i el joc, que diria el professor Serrano, ens ha portat l'Elsa Artadi, que ha tancat el cercle amb imaginació i va rascant mercat a Cristóbal Montoro a benefici de Benestar Social. En fi, que som tan aficionats, els catalans, a lluminetes i quintos, que proposo a Mas i Junqueras que recuperin la insaculació i que el dia de la grossa triïn per sorteig si fan una llista, dues o tres-centes i, posats a fer, qui en forma part.