Autopista sense cotxes

El desdoblament interruptus de la carretera N-II entre Maçanet de la Selva i Caldes de Malavella ocupa un lloc d'honor en la llista d'obres públiques vergonyoses. Mentre l'administració central estudiava, dissenyava, posava a licitació, aprovava, iniciava, aturava i reprenia un projecte que fa dècades que hauria d'estar acabat, el nombre de víctimes es multiplicava. De bona pasta com són la gent de comarca de la Selva, han resistit estoicament l'insult, limitant la protesta a un parell de tallades del transit. Però el mínim digne, que aquí costa Déu i ajut, en altres zones es un mannà abundant. Fa poc vaig passar per l'autopista de peatge que uneix Madrid amb Toledo. És una carretera finíssima, ben asfaltada, perfectament traçada i amb tots els complements que se suposa que han d'adornar una infraestructura d'aquest tipus. Bé, tots, no. N'hi falta un. No hi ha cotxes. Al llarg dels gairebé cent quilòmetres que separen les dues capitals castellanes, ens vàrem trobar una dotzena de companys de viatge, i segur que sóc generós. L'explicació a aquest fenomen paranormal és fàcil. A pocs quilòmetres, hi ha una autovia que comença i acaba allà mateix que l'autopista, ambdues tenen si fa no fa la mateixa llargada i també tenen serveis semblants. Dues petites diferències: l'autovia, aquella hora punta del capvespre, anava farcida de trànsit i és gratuïta. Expliquen que es va fer perquè José Bono, aleshores un capitost dels socialistes espanyols, es va entestar a connectar per autopista les dues ciutats on exercia la seva funció política: Madrid, on va ser ministre, i Toledo, on va arribar a la presidència de la comunitat de Castella -la Manxa. Òbviament que els corruptes han de ser perseguits, jutjats i condemnats. Però, i els mals gestors dels diners públics? On està escrit que s'hagi d'assumir amb paciència franciscana que es llencin desenes de milions en aeroports sense avions, trens d'alta velocitat sense passatgers, poliesportius sense esportistes i autopistes sense cotxes?. Que els servidors públics han de ser honestos, és obvi. Que no siguin incompetents, encara més.