La bèstia

La bèstia humana, la novel·la d'Émile Zola, que Josep M. Muñoz ha traduït i editat a L'Avenç, ens fa enfilar a la Lison, una màquina del tren. Una novel·la sobre el pes de l'herència, un thriller amb crims, trens i passió sexual. La bèstia humana és una de les obres més perdurables de Zola, adaptada al cine per Jean Renoir, o Fritz Lang. La bèstia acaba sortint, és la natura de l'home. Hi pensava aquests dies en què veiem com a més del calendari del pagès ja hi ha presentacions de calendaris del 2015. Hi ha fundacions com Talita, o Mas Albornà, que el tenen com a reclam de les seves campanyes d'integració. Els de Talita han buscat el suport de famosos, i els d'Albornà, que auguren que l'any vinent serà bestial, han utilitzat elements del bestiari festiu i s'han desplaçat per diferents escenaris del país, de Montserrat, a l'amfiteatre romà de Tarragona, o Pacs del Penedès. Àligues, bous, cavallets, cucaferes, guites, víbries, fins a un miler d'elements que fan del patrimoni festiu català un fenomen que compartim amb altres zones d'Europa, però que liderem. L'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, que ha col·laborat en el calendari de Mas Albornà, ha instituït la Festivitas Bestiarium i els premis Best, que busquen que aquest referent cultural tingui també un reconeixement públic. Pensava en el bestiari i en la bèstia humana just aquesta setmana enmig dels dos calendaris i de la commemoració del dia de la discapacitat. I pensava que aviat haurem de corregir aquesta paraula i parlar de capacitats diverses. Els protagonistes reals d'aquests calendaris, nens i joves amb síndrome de Down, o malalties mentals, tenen moltes capacitats que no trobem o tenim la resta de la humanitat. Com per exemple una capacitat d'estimar, un afecte, una simpatia, que costa tant de trobar entre els plenament capaços. Aquells d'on acaba sortint la bèstia humana, egoista, insolidària, i agressiva, que hem de mirar de reconduir de totes totes, i fer fora dels nostres dies.