Imperis desconeguts
M'afegeixo als que han parlat bé del papa Francesc, sigui per les seves manifestacions o per les seves actituds. Sense parlar de qüestions econòmiques –que no li pertanyen–, quan es va adreçar al Parlament d'Estrasburg va utilitzar una expressió que em va agradar: els “imperis desconeguts”, presents en el capitalisme modern, que exerceixen una forta influència sobre els mercats, no sempre positiva, per dir-ho de manera asèptica.
Hi ha imperis coneguts, amb noms i cognoms. La revista americana Forbes publica cada any les grans fortunes mundials. Hi ha Amancio Ortega, fundador d'Inditex; Bill Gates, de Microsoft; Carlos Slim –el mexicà soci de La Caixa– i tants d'altres, ben definits. Si mereixen ser elogiats o ser criticats, sabem molt bé com fer-ho. Tenen cara, ulls i un historial. Sabem amb qui estan casats, què fan en les seves hores de lleure i fins i tot coneixem l'interior de les cases on viuen, ja que les revistes del cor i de xafarderies ens ho han explicat.
Els imperis desconeguts tenen noms que no diuen res i que amaguen o dissimulen la seva activitat. En posaré un exemple: els propietaris de l'edifici Winterthur a la plaça Francesc Macià, de Barcelona, la casa de les pestanyes, per entendre'ns. El primer propietari va ser la companyia d'assegurances suïssa que li dóna nom. És una societat que porta el nom d'una ciutat a prop de Zuric, que cotitza a la borsa i que presenta periòdicament balanços. Podem saber el nom del conserge, si l'anem a visitar. Fa uns anys Winterthur va vendre l'edifici a Reig Capital. No és cap misteri que aquesta empresa era propietat de la senyora Maria Reig, andorrana, accionista de la Banca Reig, ara integrada en el que és Andbank. Ara, l'emblemàtic edifici de la plaça Francesc Macià pertany a un fons d'inversió gestionat per Squircle Capital i aquí ja em planto. El fons d'inversió té la seu social a Luxemburg, però no sé qui mana a la gestora. Al marge d'aquest exemple concret, hi ha enormes imperis desconeguts en què els accionistes són de societats –m'ho invento–, amb domicili a l'illa de Jersey, a Holanda, o a Liechtenstein. Per conèixer-ne els propietaris, t'hi ha d'ajudar Scotland Yard.
Aquest imperis desconeguts pertanyen sovint a milers de petits inversors que deixen els seus estalvis a la societat gestora i no tenen la mínima idea d'on van a parar els diners. Fa uns anys el Vaticà va descobrir que els seus estalvis finançaven indirectament la venda d'armes i píndoles anticonceptives. A l'edifici Winterthur s'hi edificaran pisos de luxe que costaran entre 6 i 8 milions d'euros. Em sembla insultant, una infàmia. Ho és perquè hi ha gent que passa gana. És com passejar-se amb un Ferrari. Punxaria les rodes al cotxe i posaria un altaveu davant de l'edifici, a tot volum, tocant La Parrala tota la nit. Fins aquí podíem arribar amb els imperis desconeguts.