Reformes cortina

Amb l'oportunitat que el caracteritza, el govern del PP va presentar divendres el projecte de reforma de la llei d'enjudiciament criminal, amb la qual pretén reduir els terminis de les instruccions judicials per aconseguir una justícia més àgil. Però no s'ha de caure en l'engany; aquesta reforma, que l'exministre Gallardón va intentar dur a terme sense èxit com tants altres ministres que el van precedir, forma part de l'estratègia dels populars per demostrar que estan treballant per lluitar contra una de les xacres que més preocupa els ciutadans espanyols segons l'últim baròmetre del CIS: la corrupció. Rajoy es va treure del barret aquesta reforma en el debat monogràfic sobre la corrupció celebrat al Congrés no fa ni dues setmanes, debat en el qual va recuperar promeses de reforma fetes vint mesos abans en qüestions com ara el finançament dels partits o l'estatut dels alts càrrecs. Queda un any per a les eleccions espanyoles i les enquestes posen en perill la majoria absoluta popular, de manera que ara cal córrer i fer els deures per intentar demostrar, ni que sigui als seus, que s'està treballant per evitar casos que paradoxalment han deixat ben tocat el PP, com ara Gürtel o Bárcenas. La realitat dels tempos parlamentaris fa preveure que bona part d'aquesta bateria de reformes acabarà al fons del calaix, si bé no es pot descartar que els populars posin la directa i gràcies a la majoria parlamentaria de què disposen tirin endavant reformes, com ara la de la llei d'enjudiciament criminal, que demana consens no només amb l'oposició, sinó també amb els diferents actors que administren la justícia. Que cal reformar el procés penal per agilitzar-lo i adaptar-lo a les noves realitats tecnològiques no és cap secret, però aquesta no és la manera d'abordar-lo. Aquesta reforma no és res més que un pegat en un sistema que reclama fer un reset, és un cop d'efecte per intentar parar el cop. I en aquest escenari de cops d'efecte, abans que acabi l'any està previst que s'aprovi, amb l'únic suport del PP, la coneguda com a llei mordassa, la modificació de la llei de seguretat ciutadana que va ser ideada en resposta a l'esclat de l'activisme polític al carrer representat pel 15-M i la PAH. Una reforma que pretén restringir el dret de reunió i manifestació, sancionant per la via administrativa amb multes gens menyspreables conductes considerades lleus en el Codi Penal. Interior va idear-la per protegir-se d'una ciutadania cada cop més indignada que sortia al carrer. Ara, però, aquesta indignació s'està canalitzant en una nova formació política i la lluita ja no estarà al carrer, sinó a les urnes.