Llegir i escriure

A Síria, a més de la guerra contra l'Estat Islàmic, s'hi han d'afegir els estralls d'una guerra civil. Des d'aquesta realitat, a la ciutat d'Alep, una de les ciutats més castigades però encara resistents, un grup de nens han fet aquesta setmana una petita protesta amb un gran significat. Una protesta per reclamar l'atenció de la comunitat internacional. Atenció: demanaven poder anar a l'escola amb unes mínimes condicions. Segons l'ONG Save the Children, el conflicte impedeix que 2,8 milions de nens rebin educació i ha destruït més de 3.400 escoles. És l'amenaça de l'educació. Una societat que no hagi estat escolaritzada és molt fàcil de manipular. I això els de l'Estat Islàmic, ara, i els talibans, abans, ho saben prou bé i s'afanyen a anul·lar de seguida qualsevol cosa que faci olor d'escola, excepte les alcoràniques. S'apliquen en aquella idea que als nens val més donar-los un fusell que no pas un llibre. Ja ho deia una responsable d'Unicef fa molts anys, educa un nen i educaràs un home, educa una nena i educaràs una família i, de retruc, tota la comunitat. Recordin que Malala Yousafzai, aquella jove pakistanesa que ara ha rebut el Nobel de la Pau, la van tirotejar perquè reclamava que les nenes poguessin estudiar. Que els nens i nenes puguin anar a escola amb garanties és important per a les futures generacions aquí i arreu. Perquè preocupar-nos de l'educació d'aquestes criatures també és preocupar-nos del futur dels nostres fills, en tant que tots viuen en el mateix món. Ara, però, deixin-me ser demagog. I ho sóc a consciència perquè mentre aquest grup de nens sirians alçaven la veu entre el soroll de les bombes, aquí, a Occident, estàvem pendents de les modèliques escoles finlandeses. Resulta que la lletra lligada tan típica del col·legi ja no s'ensenyarà i, en el seu lloc, els alumnes aprendran a fer anar l'ordinador o la tauleta i la lletra de pal. Això que dèiem, que el llegir no ens faci perdre l'escriure.