“Hem somiat”

Més enllà de la famosa dicotomia entre percentatges, un eslògan va fer fortuna durant la curta però intensa vida del moviment Occupy Wall Street a Nova York: “No es pot arrestar una idea.” Obligats a fer front a constants detencions per part de les omnipresents forces de seguretat nord-americanes, els joves manifestants van recordar a l'estament policial que les idees no moren amb les detencions, que valors i ideals considerats utòpics perviuen més enllà de mers arrestos.

Amb un esperit similar, ahir, algú anònim va deixar escrit amb guix damunt l'asfalt d'Admiralty, seu dels edificis governamentals de Hong Kong, que “no es pot desallotjar una idea”. Malgrat el canvi de mentalitat que va suposar l'esclat d'Occupy Wall Street i, també, l'evidència de la ira latent de les noves generacions i les classes mitjanes en temps de crisi econòmica, el moviment va acabar desapareixent tan bon punt l'Ajuntament de Nova York va assolir la fita de desmantellar el seu campament base, el Zuccotti Park.

La revolució dels paraigües ha perdut Admiralty, Mong Kok i Causeway Bay arran de demandes judicials interposades per companyies de transport privades i a mans d'unes forces de seguretat que van perdre el respecte de tota una generació aquell infame 28 de setembre, quan van emprar gas lacrimogen per dispersar una manifestació pacífica. Ferms a una voluntat de ferro, demostrada a còpia de protestes, ocupacions i segudes, els estudiants de Hong Kong avisen que tornaran, que tot plegat no ha fet res més que començar. Caldrà veure el rumb dels esdeveniments ara que el govern regional se sap guanyador, però més valdria no menystenir una generació que ha fet front als dictats de les autoritats de Pequín. Els dos mesos i mig d'ocupacions no han servit per forçar el govern xinès a fer marxa enrere i anul·lar la llei que permetrà a Pequín vetar els candidats a les eleccions a governador de Hong Kong el 2017, però han servit per evidenciar les mancances democràtiques a què fa front la regió. I, alhora, per posar en dubte el compromís amb la democràcia dels països occidentals, que sembla que prefereixen mantenir intactes els vincles econòmics amb el poderós gegant asiàtic.

La generació dels joves Joshua Wong, Alex Chow i Lester Shum –cal recordar que Occupy Wall Street no va tenir mai líders ni cares visibles– ha fet front a detencions, a xocs policials, a vagues de fam i a debats cara a cara amb les autoritats regionals, i va gosar planejar plantar-se a Pequín per reunir-se amb representants del govern central. Wong, de només 18 anys, està en llibertat sota fiança i serà sotmès a judici el mes vinent. Saben que els darrers moviments no han estat encertats, i n'és una mostra el precipitat i desastrós intent de rodejar el govern regional a principis de mes. Però han fet palès que el moviment té temps de reestructurar-se, reinventar-se, sotmetre's a debat i tornar amb tanta força com calgui a través d'altres vies. El mur John Lennon, on hi havia enganxats fulls autoadhesius amb missatges de suport, ha perdut els colors i avui torna a ser gris. Només hi queda un missatge: “Hem somiat.” I no hi ha dubte que continuaran somiant.