Opinió

Xocolata espessa

El color de la tinta del bolígraf

Comparteixo l'estupor generalitzat de veure el procés català encallat en un detall tan trivial com irrellevant, que només s'explica per dinàmiques partidàries que –necessàriament– han de cedir el protagonisme a un objectiu que tenim a tocar. No podem fallar ara que només depèn de nosaltres.

Trobo desproporcionades totes les tertúlies, debats, columnes –mea culpa per la part que em toca– dedicades a argumentar en favor de la llista unitària o de les llistes separades amb l'objectiu comú de la independència. És com discutir si els presidents de les taules electorals han de fer servir un boli de tinta negra o un de tinta blava. És ben igual. Si es fa una llista conjunta, anirem i la votarem. Si van separats, anirem i votarem una llista independentista. No perdem més el temps, perquè ara sí que el rellotge ens va a la contra.

Mentrestant, la maquinària contrària a la independència ja fa dies que funciona a ple rendiment: compra mitjans massius a Catalunya, presenta versions de color porpra de l'apoyaré de Zapatero, crea unitats especials de la policia i un llarg etcètera. Fins i tot n'hi ha que –de bona fe– cauen a la trampa dels que asseguren que falten centenars de milers de vots per assegurar la independència, com si fos necessària una majoria qualificada per validar-la. Obliden que la democràcia és l'aplicació de la voluntat de la majoria, respectant els drets de la minoria, també per assolir la plena sobirania.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.