El malestar municipal

Últimament es veuen actes allunyats de l'agenda dels partits polítics que estan previstos per aquesta tardor. Un dels exemples és la votació de diumenge sobre la independència de Catalunya que es va celebrar a Arenys de Munt. Una consulta popular política que no era organitzada per cap dels partits establerts i que ha tingut ressò i pes suficient per situar-se en l'agenda dels ciutadans. Cal dir que no hi ha cap programa electoral de cap partit que pregonés per aquesta legislatura celebrar una consulta popular per preguntar als ciutadans catalans si volen o no volen que Catalunya sigui independent. Més tard, a favor o en contra, és cert que tots els partits s'han pronunciat, però ho han fet tard i amb versions que diferien del plantejament de la consulta d'Arenys.

Uns altres que estan molt fora de l'agenda política, i a banda de l'independentisme de Catalunya, són els ajuntaments d'arreu. Fa dies que per manca de finançament i d'atencions governamentals es fa difícil saber de quin color polític són. A l'Estat espanyol, 3.000 alcaldes i 25.000 regidors amb carnet del Partit Popular amenacen de manifestar-se en contra del govern estatal. Volen fer coincidir les protestes quan comenci el debat pressupostari, el mes d'octubre al Congrés dels Diputats. Cal recordar que, en aquest debat, és on al president del govern espanyol li cal tenir un ampli suport parlamentari per tirar endavant els comptes de l'Estat per al 2010, en època de crisi. A hores d'ara, pel que fa al finançament, els Ajuntaments, tant els espanyols com els catalans, tenen molta raó perquè són víctimes de les principals retallades de l'Estat. En concret, hi ha ajuntaments que han hagut de presentar un expedient de regulació d'ocupació perquè no poden pagar els seus empleats. A la ciutat de José Luis Rodríguez Zapatero, Lleó, han tallat línies telefòniques per gastar menys, fet pel qual a l'inici del curs polític un funcionari es va queixar al president, perquè no en tenien «ni per a pipes». I altres ajuntaments hauran de deixar de donar serveis, com ara transports públics, en els pròxims dies per falta de pressupost.

Aquest any els ajuntaments rebran de l'Estat 3.000 milions menys a causa de la caiguda de la recaptació i dels impostos relacionats amb la construcció, que segons dades del govern han caigut un 60%. Ara mateix, la veritable oposició del govern espanyol i el català s'està fent des d'alguns ajuntaments i organitzacions allunyades dels partits, i en determinats temes volen ser molt prudents, fins al punt que és difícil diferenciar en l'executiu allò que diu el govern del que diu l'oposició.