‘Pablemos'

S'atribueix a Josep Pla, i escric “s'atribueix” perquè no la hi he llegit mai, la frase “el que més s'assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres”. Atribuir-ho a Pla se suposa que li dóna pàtina de veritat, com si Pla fos l'oracle. Però, en fi, la frase em serveix per dir que el que més s'assembla a un espanyol de dretes és un espanyol de Podemos. Almenys pel que fa a Catalunya. Els manuals de ciència política amb què Pablo Iglesias s'ha hipervitaminat, un dia estudiaran com es pot cremar la utopia a ritme Marc Márquez. Pablemos coneix bé la realitat del Madrid del poder. Però, com tots els polítics espanyols –de dretes, d'esquerres o de Podemos–, desconeix la tribu del nord-est. Venir a Barcelona i dedicar-se a atacar David Fernàndez perquè es va abraçar amb Artur Mas per l'èxit del 9-N, és no haver entès res. I serà el seu pecat original. Pablo Iglesias té un problema ja diagnosticat: es creu que ha inventat la política. I la política existeix des que un raig de sol va escalfar el primer australopitec. De la mateixa manera que ja existia la voluntat regeneracionista en el sobiranisme. Ha calgut un sol viatge a Barcelona per comprovar que tampoc amb Podemos es podrà pactar mai un referèndum d'independència, que no ho farà mai cap president espanyol. A hores d'ara ja ningú es creu les ambigüitats ni les excuses del tipus “no ho pactarem amb Mas”. Que vol dir que no ho pactaran amb el partit que ha guanyat totes les eleccions, que vol dir amb el partit que millor ha connectat amb les classes mitjanes, que són les que han fet el canvi de xip. Podemos es condemna de manera miop a disputar-se una part del vot d'esquerres, en un país amb una oferta que ja sembla el mercat de Calaf. Ara, dit això, tot el que rasqui Podem, l'únic element nou en l'escenari obert el 2012, serà clau per debilitar la majoria sobiranista. Per a alegria dels espanyols de dretes.