Jutjats

Bon dia! Venia a inculpar-me.

El guàrdia que hi ha a l'Audiència de Girona, al costat dels ascensors de la planta baixa, em mira i li dec fer gràcia.

–Pero mujer, ¿qué ha hecho usted?

–No res, que vaig votar el 9-N.

–Ah! –fa, enriolat- Es por lo del Mas!

I m'explica molt amablement que si em vull autoinculpar he d'anar al jutjat de guàrdia. Passo de seguida un Watsapp als meus companys d'ERC i de les JERC amb qui he quedat i els emplaço als Jutjats, al costat de Correus.

Portem tots la instància plena, en què exposem que la fiscalia ha presentat una querella criminal contra el president de la Generalitat per haver desobeït una resolució del Tribunal Constitucional que suspenia el procés participatiu del 9-N, i deixem constància que també vam prendre part del procés participatiu, a Girona, lliurement. Al jutjat d'instrucció núm. 4 ens atén una noia que sembla que li fa il·lusió veure'ns i que ens posa diligentment un segell d'entrada a cada instància. Ens sentim eufòrics: ja ens hem autoinculpat! Però mentre ens fem fotos, la porta del jutjat s'obre i un noi ens demana disculpes i ens diu que no ens pot acceptar la instància perquè, ras i curt, votar no és delicte. Un aire de perplexitat corre entre nosaltres.

–És clar que votar no és delicte! –protestem.

Perquè no marxem amb les mans buides el xicot ens ofereix de fer-nos una certificació que digui, precisament, que ens retorna l'escrit perquè el que hi exposem –que hem votat– “no constitueix cap supòsit dels establerts en l'article 42 del reglament 1/2005...” Ens fa un certificat nominal a cada un, amb el segell corresponent, i ens aconsella que ho tornem a provar a l'Audiència, on he trobat fa una estona el guàrdia castís. Hi truco. “Miri, som unes persones que volem inculpar-nos...”. La funcionària em fa esperar una estona, ho pregunta, s'informa.

–No hemos recibido ninguna instrucción en este sentido –em diu finalment.

Amb tot això ja és l'hora de dinar i ens n'anem cap a casa, després d'haver passat el matí als jutjats tan ricament.