Habermas

El filòsof Jürgen Habermas ha deixat anar, en una recent entrevista a l'Express, una afirmació que afecta directament Catalunya, i que contrasta amb la percepció de si mateixos que tenen la immensa majoria dels nacionalistes catalans: “Quan, a resultes d'una desigualtat social creixent, l'angoixa i la inseguretat augmenten en un grup humà, hi ha la temptació de replegar-se darrere fronteres conegudes, en les quals hom creu poder confiar, i agafar-se a entitats natals, com la nació, la llengua, la història. Per tant, la reactivació de la flama nacionalista a Escòcia, a Catalunya o a Flandes no és gaire res més, en la meva opinió, que un equivalent funcional de l'èxit del Front National a França.” Els nostres sismògrafs, que solen enregistrar qualsevol remota mostra d'afecte a la cosa catalana, no han experimentat reacció en aquest cas, potser perquè el full de ruta no inclou segons quina mena de debats, o perquè la consigna per aquests dies és, com va dir Carme Forcadell, “mantenir la calma i menjar els torrons tranquils”. I això que Habermas és més aviat d'esquerres, postmarxista i europeista, és a dir l'única mena d'intel·lectual que està ben vist per aquí. Per exemple, demana accelerar el procés d'integració europea, o sigui continuar desballestant els estats nació actuals, i ha inventat la noció de patriotisme constitucional, que vol dir que el ciutadà no s'ha de sentir compromès amb el seu país, ni hereu d'una història, ni vinculat a un origen ètnic, sinó membre d'institucions democràtiques que actuarien en funció de valors universals. El nacionalisme català s'esforça molt per ser ben vist des de la Unió Europea però els vents que bufen van en la direcció contrària: es tracta de dissoldre tots els pobles europeus en una barrija-barreja sàviament administrada per la normativa comunitària. Si el que volen els catalans és el que sempre han volgut, és a dir tenir un règim propi, defensar una llengua, conservar unes tradicions i cultivar una manera particular de veure el món –i a qui interessa la independència si no serveix per a això?–, en la UE fan més nosa que servei.