Submissió

Quantes illes fan falta perquè hi hagi un arxipèlag? Quants “casos aïllats” fan falta perquè ens adonem del fenomen? O és que ens n'adonem i no ens atrevim a parlar-ne? A falta de polítics coratjosos, benvinguts siguin els escriptors temeraris. Avui surt a França la nova novel·la de Michel Houellebecq: Soumission, que com el seu títol indica tracta de l'islam. Som a l'any 2022, François Hollande acaba el seu segon mandat –sembla estrany però coses més rares hem vist–, i vénen eleccions en què les formacions polítiques tradicionals, de dreta i d'esquerra, s'alien a un nou partit, la Fraternitat Musulmana, per impedir la victòria del Front National, l'únic que s'oposa a la creixent islamització del país, i d'aquesta manera accedeix a la presidència el candidat islamista. Amb un argument així, és fàcil acusar-lo de buscar el cop d'efecte mediàtic i la provocació gratuïta, però els novel·listes, a diferència d'altres oficis més discrets, sempre aspiren a l'èxit fent servir el sentit de l'oportunitat. Ja el 2001 Houllebecq es va fer notar amb alguna declaració desacomplexada, com ara que “l'islam és la religió més estúpida” –en el context d'un rebuig a tots els monoteismes, cal tenir-ho en compte–, que li va comportar un procés per “injúria a un grup de gent per raó de la seva pertinença a l'islam” i “complicitat d'incitació a l'odi racial”, del qual va sortir absolt. El simple fet que hi hagués un judici, en el país de Voltaire i de tants anticlericals, i que fes falta raonar sobre les llibertats de consciència i d'expressió indica que escriure un relat sobre la islamització de la societat francesa, i de l'europea en general, no requereix gaire inventiva. N'hi ha prou de resseguir la crònica de successos: quants mals sorges surten tot cridant Allahu akbar a matar el primer que passa. O la de societat: quants edils suprimeixen el pessebre o l'arbre de Nadal mentre es desviuen per fer saber quan és el ramadà. O la de cultura: quants intel·lectuals laïcíssims denigraran una obra de ficció que posa en evidència les fantasies còmplices de tantes obres de no-ficció.